Societat
Mares, el doble d'hores amb fills dependents
Els dediquen 35 hores de mitjana a la setmana, mentre que els pares ho fan 15
´Mares, el doble d'hores amb fills dependents
Les mares dediquen més del doble de temps que els pares a cuidar els fills amb dependència. Així ho reflecteix l’Observatori del Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) corresponent al segon semestre del 2018, en què s’ha publicat un informe sobre la dependència que tracta de mostrar com està aquesta situació al Principat estudiant les condicions de les persones dependents i dels seus cuidadors. Joan Micó, director del CRES, va anunciar que estan treballant en un informe qualitatiu més extens sobre la dependència per a final d’any. Així, les dades del CRES mostren com les mares dediquen una mitjana de 34,65 hores a la setmana a cuidar els seus fills amb dependència, la qual cosa suposa una diferència de més del doble amb el nombre d’hores que els dediquen els pares: 14,95. En aquest sentit, tota la resta de tipologies de cuidadors que registra l’estudi acumulen una quantitat d’hores setmanals molt inferior a la de les dones que cuiden dels seus fills. Les parelles en dediquen 16 hores; els fills, 12,3; altres familiars, 3; professionals de la salut, 2,83; cuidadors informals, 16; amics, 7, i voluntaris, 2. La mitjana de temps que dediquen els cuidadors a la cura de la persona dependent és de 18 hores setmanals. Quant al total de cuidadores que hi ha en funció de la relació que tenen amb la persona amb dependència, el 58,9% de les persones que cuiden de la seva parella són dones, mentre que en el cas dels fills són un 58,1%. Aquestes xifres mostren una diferència menor entre el nombre de mares i pares que cuiden dels seus fills amb dependència i el nombre total d’hores dedicades a la setmana per cadascun.
Segons els resultats que publica el CRES, un 3% de les persones enquestades diu que es troba en una situació de dependència o pateix alguna discapacitat, trastorn, patologia o problema de salut que limita les activitats de la vida diària, mentre que un 4% diu que és una persona de la llar qui pateix una situació de dependència. Cal destacar que aquestes xifres no mostren el percentatge real de persones amb dependència al país, ja que en les enquestes queden excloses aquelles persones que, per la seva condició, viuen en una residència. D’entre els enquestats que pateixen una situació de dependència destaquen les deficiències del tipus mental (26%), seguit de les deficiències osteoarticulars (21%), i altres deficiències que engloben problemes vinculats a la mobilitat per qüestions d’edat i malalties com la fibromialgia (18%). Un 10,5% té deficiències vinculades al sistema nerviós (com el Parkinson) i un altre 10,5% deficiències viscerals, mentre que un 9% declara tenir deficiències visuals. En menor proporció apareixen les deficiències de l’oïda (3,6%). En aquest sentit, els homes pateixen més deficiències mentals (38% per un 11,5% de dones), seguit de les deficiències osteoarticulars (22% per un 19%) i viscerals (16% per un 4%). Per contra, les dones pateixen en major proporció deficiències del tipus visual (12% per un 6% d’homes), auditives (8% per un 0%), vinculades al sistema nerviós (12% per un 9,5% d’homes) i altres deficiències (un 29% per un 10%). Aquesta varietat de problemes de salut entre les persones amb dependència provoca diferents limitacions. D’entre les persones dependents, un 71% necessita ajuda per realitzar almenys una de les activitats de la vida diària, sobretot activitats com tallar-se les ungles (51%), la realització de les tasques domèstiques (44%), sortir al carrer (38%) i el manteniment de la salut, és a dir, prendre medicació o evitar situacions de risc (37%). Pel que fa a la situació laboral del cuidador principal, un 46% treballa actualment mentre que un 33% no té feina i un 21% no contesta.