Torrero sabia que estava operant la cama equivocada

L’equip que assistia el traumatòleg Ignacio Torrero en l’operació d’una osteotomia a la tíbia va advertir al metge que es tractava de la cama esquerra i fins i tot el muntatge del quiròfan estava preparat per a aquesta cama, ja que era la que constava en l’informe quirúrgic. Torrero, segons consta en l’informe que l’hospital va fer sobre el cas, va respondre que com que “s’haurà de corregir igualment els dos genolls” decideix que començarà pel genoll dret. Torrero va explicar durant la declaració que la pacient havia demanat dues vegades que fos el genoll dret abans de ser operada, i que “és conscient d’aquesta situació i signa un nou consentiment informat de la incidència”. L’operació havia estat a dos quarts de nou del matí del 29 de gener del 2015 i Torrero introdueix aquesta explicació en l’informe informàtic quan passava mitja hora de les dotze de la nit. Quan la pacient es desperta es recull per part d’una infermera que “està intranquil·la pel fet de tenir la cama contrària adormida”.

La major part de les declaracions dels que hi van participar contradiuen Torrero. El traumatòleg de suport, Mauro Vergara, va indicar que en cap moment de la intervenció es va comentar que la pacient demanés el canvi de cama i que estava segur que la dona no era conscient del canvi que s’havia determinat. El doctor Alain Michel i Mercè Escrig manifesten que “posteriorment a reanimació el doctor Torrero ha fet signar a la pacient un nou consentiment”. Tot i aquestes declaracions, el primer responsable de la investigació el 2015, el doctor Francesc Aroles, va decidir tancar l’expedient donant per bona l’explicació de Torrero. L’únic present que havia confirmat la versió del traumatòleg era l’anestesista Eva Digón, que posteriorment va marxar de l’hospital.

Es reobre el cas

La pacient va comparèixer el juny del 2018 davant de la comissió assitencial de l’hospital tot afirmant que no havia demanat el canvi de genoll i que se’n va assabentar a reanimació. La dona ja té l’afer en mans d’advocats perquè assegura que la signatura del nou consentiment per al canvi de cama no és seva. No es tracta ja d’una possible negligència mèdica, sinó de falsificació documental. Les proves pericials cal·ligràfiques que encarrega l’hospital a un expert independent per decidir si hi ha motius per a la investigació afirmen sense cap gènere de dubte que la firma no correspon a la pacient.

El coordinador d’infermeria, Raül Cerro, present a l’operació, va indicar que Torrero i l’anestesista Digón van parlar de la conveniència de portar a la pacient, quan ja estava a reanimació, el document per al consentiment del canvi de cama. El traumatòleg acusat va presentar un contrainforme cal·ligràfic que deia que a la signatura hi poden haver traços comuns amb la lletra de la pacient i que no es podia descartar l’autofalsificació. L’enquesta sobre el cas ha determinat que no té cap sentit que la pacient fes una autofalsificació per esperar tres anys i després reclamar.

Falsificació per cobrir-se

La investigació de l’hospital ha establert que Torrero va operar la cama equivocada i que posteriorment per tapar la seva actuació incorrecta va introduir a la nit a l’expedient clínic un consentiment falsificat en què s’imitava la firma de la pacient. La major part dels testimonis corroboren el relat dels fets. Es conclou que “indubtablement la signatura que consta al consentiment informat sobre la intervenció del genoll dret, i que imita la de la pacient, és falsa”.

Atès que els “fets són gravíssims”, l’hospital decideix traslladar l’expedient a la fiscalia perquè els analitzi i determini “si podrien ser constitutius dels delictes de lesions i de falsedat en document públic”. La còpia de l’expedient també ha estat tramesa al ministeri de Salut, a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i al Col·legi de Metges.

Torrero havia de ser acomiadat abans de finalitzar l’any passat a causa de les conclusions de l’informe. El traumatòleg ja havia presentat la renúncia anunciant que deixava la feina amb data 2 de gener del 2019, petició que va ser acceptada per la direcció. Finalment s’ha optat per no acomiadar-lo i deixar que es fes efectiva la renúncia per un tema legal respecte al règim jurídic que se li havia d’aplicar. Cal tenir en compte que quan van tenir lloc els fets la situació contractual del traumatòleg era la de metge assalariat de l’hospital, però posteriorment va accedir també a la professió liberal per compte propi. Torrero pot acollir-se a qualsevol dels dos règims jurídics respecte a una possible prescripció. Davant d’aquesta dualitat s’ha optat per no exercir l’acomiadament tal com estava previst. El Codi de relacions laborals, que seria el més beneficiós per al metge, recull que a la infracció se li podria aplicar una prescripció de sis mesos.

La direcció de l’hospital, segons recull l’expedient, “donada que aquesta actuació fins i tot pot ser considerada com a delictiva”, se sent “confortable” amb la decisió del traumatòleg de deixar el centre.

LA BATLLIA JUTJARÀ EL NOMENAMENT DE LA CAP DE FINANCES

La Batllia ha admès a tràmit la demanda d’un particular contra la resolució del consell directiu del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) que va decidir nomenar Raquel Muñoz com a cap d’àrea de Finances de la parapública. En una nota interna que es va distribuir entre els treballadors dels SAAS, es va informar d’aquesta decisió i del fet que Muñoz assumia el càrrec a partir del 22 de novembre. Unes setmanes després el PS va demanar més informació sobre els concursos de selecció de personal de la parapública, entre els quals el de la plaça de cap de l’àrea de Finances. El PS va advertir de possibles reclamacions judicials perquè considerava que en alguns casos hi havia hagut irregularitats, pel fet que malgrat que en els processos de selecció es reclamava tenir preferentment la nacionalitat andorrana, s’havia escollit algunes persones que ni tan sols residien al Principat. La decisió de la Batllia es va publicar ahir al BOPA per si algú està interessat a adherir-se a la demanda.