Els comptes d'una empresa lligada a BPA seguiran bloquejats

En el primer dels casos consideraven que s’havia d’aixecar l’embargament d’uns comptes que la fiscalia brasilera va demanar el 18 de juny del 2009 que es bloquegessin. Eren els comptes dels executius de l’empresa, Gavinia i Gomes. La petició de desbloqueig es basava en el fet que el procediment obert al país sudamericà s’havia arxivat ja que les proves que vinculaven Camargo Correa amb diversos delictes havien estat obtingudes il·legalment. Malgrat això, la Batllia, que en un primer moment va aixecar les mesures demanades per la fiscalia brasilera, va mantenir l’embargament ja que s’estava incoant un nou procediment contra els dos directius i la constructora.

La petició s’havia fet mitjançant una comissió rogatòria internacional i la defensa dels tres implicats considerava que s’havia de declarar nul·la i desembargar els comptes. La batllia i el Constitucional consideren que s’ha de mantenir el bloqueig, ja que les investigacions realitzades mitjançant la comissió rogatòria vinculen els diners amb altres delictes.

El Constitucional tampoc ha admès a tràmit el segon recurs d’empara que demanava desbloquejar altres comptes. Tot comença amb la mateixa comissió rogatòria internacional. Tot i que va ser anul·lada al Brasil, la batlle va veure indicis de blanqueig de diners a BPA i va demanar una comissió rogatòria al Brasil per investigar possibles delictes.

Es tracta de la batlle Maria Àngels Moreno, que investiga els 100 milions de dòlars que la constructora brasilera, considerada la tercera en magnitud del país, va dipositar a BPA entre els anys 2008 i 2011. Els diners s’haurien mogut presumptament a través d’una teranyina societària vinculada a la mateixa empresa i a dos executius. Les diligències iniciades per Moreno apuntaven un presumpte delicte de blanqueig de diners procedents de la corrupció. Diners que estarien destinats al suborns de polítics i alts càrrecs llatinoamericans per aconseguir obra pública. Es tracta d’una manera de procedir similar a la de la també constructora brasilera Odebrecht, que igualment va operar amb BPA .

Les investigacions apunten a l’origen desconegut dels diners de la constructora, que hauria fet servir fins a sis comptes de l’antiga BPA. Entre els executius de la companyia relacionats amb la trama hi ha Gavina i Dias Gomes, que ja van ser arrestats el 2009 per un cas de corrupció relacionat amb comissions il·legals i finançament de campanyes a canvi d’adjudicacions d’obres al Brasil i també al Perú. El cas, anomenat Castillo de Arena i pel qual es va demanar la comissió rogatòria que va portar al bloqueig dels actius, va ser arxivat per la justícia brasilera per la nul·litat de les escoltes telefòniques en què es basaven les acusacions.

El paper de BPA

La investigació andorrana de les operacions de la constructora brasilera al Principat indica que per dissenyar l’entramat financer l’empresa va comptar amb l’assessorament del banc i apunta a l’exgestor Andrés Betingo Sanguinetti, que va ser extradit en el marc de la causa Odebrecht i posat en llibertat després de declarar davant l’exbatlle Mingorance. Betingo és un dels investigats a la causa juntament amb tres ex-executius de l’empresa i membres de la comissió de prevenció de blanqueig del banc.