Trobant la pau entre muntanyes

Només han passat tres mesos des de la seva arribada a Andorra des del camp de refugiats de Beirut, al Líban, però la família siriana, natural de Homs, establerta a Sant Julià ja es comença a adaptar al país. Badia, el pare de família, ja ha començat a treballar; a Nagam, la seva dona, li encanta descobrir espais nous de la parròquia; i la petita, Nada, de tres anys, ja ha començat a anar a la guarderia. “La feina és molt especial aquí, perquè aprenc moltes coses, com comunicar-me amb els meus companys, i així puc convertir-me en una persona important per a la societat”, explica Badia. De moment només coneixen algunes paraules de català i es comuniquen amb les persones del seu voltant gràcies a una aplicació mòbil amb la que tradueixen els missatges que reben i envien. “Al principi va ser difícil, però m’esforço molt per aprendre català”, diu Badia. Tant ell com Nagam van als cursos d’autoaprenentatge d’Escaldes-Engordany i dues voluntàries de Sant Julià els fan classes de català dos dies a la setmana.

El pare de família explica que marxar del seu propi país va ser molt dur, però que poder estar a Andorra significa molt per a la seva família. “És un somni, tenir un futur per a nosaltres i els nostres fills”, comenta Badia, que expressa els seus esforços per a “aprendre la cultura i l’idioma i donar bona impressió del meu país i la meva cultura”. El més dur, estar lluny de la família. “La distància amb els nostres pares és complicada, però la bona gent de Sant Julià ens fa estar com a casa”, diu Badia. La família siriana només té paraules d’agraïment per al país que l’ha acollit, així com per a totes les persones que els han ajudat durant aquest llarg viatge i els que els ajuden dia a dia. “Al mossèn Pepe Chisvert, als veïns de Sant Julià, els voluntaris...”, enumera Badia. La parròquia va assignar diversos voluntaris per a ajudar-los en temes específics, com acompanyar-los al metge o ajudar-los en qualsevol dificultat que puguin tenir. D’altra banda, els veïns de Sant Julià s’han bolcat a ajudar la família des del primer minut. “La gent del poble s’ha implicat molt amb ells i a vegades venen a portar coses, com roba o menjar. Jo els dic que els ho donin ells mateixos perquè s’integrin i que la gent els vegi com uns veïns més del poble”, explica Pepe Chisvert, el mossèn de Sant Julià.

Els nous veïns de la parròquia, que són cristians ortodoxos, participen en la missa de tots els diumenges a l’església així com qualsevol altra celebració. A Badia també li encanta el bàsquet. És un enamorat del Morabanc i vibra amb les victòries de l’equip. I estan entusiasmats amb el país. “Andorra és un país molt bonic amb una naturalesa preciosa”, explica Badia, que també destaca la gent i el respecte que es té. I també pateixen el fred, al qual no estan acostumats. Per pal·liar-ho, tenen aparells que reforcen la calefacció al menjador.

Nagam va arribar a Andorra embarassada, cosa que significa que el nou membre que arribarà d’aquí a uns tres mesos serà andorrà. “Estic impacient, estic molt feliç que neixi en aquesta terra”, explica Badia. La parella ja ha escollit nom per al nou germanet de la Nada. “Li direm David, com la persona que ens va acompanyar a Barcelona en el nostre llarg viatge”, diu el pare de família seguint amb el sentiment d’agraïment que expressen les seves paraules. “Així va ser l’inici del viatge amb què vaig somiar”, explica.