Tribuna
Bloquejats béns a BPA d'una societat que l'AREB vincula amb blanqueig i terrorisme
El Superior rectifica la Batllia, que considerava que els titulars es van trobar en estat d’indefensió
La sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia acaba de rectificar dues sentències de la Batllia relatives al traspàs d’actius de BPA a Vall Banc que l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) va decidir el 2 de maig del 2017. Aquell dia l’AREB va resoldre mantenir bloquejats els comptes i béns de diverses societats i persones físiques en considerar que no havien pogut demostrar l’origen lícit dels actius perquè fossin traspassats a Vall Banc. Dos dels afectats, una societat i un particular vinculat a la mateixa empresa, van presentar dos recursos al Tribunal de Batlles al·legant indefensió perquè l’AREB no els havia facilitat l’informe realitzat per PwC, que va ser l’encarregat d’analitzar tots els comptes vinculats a BPA per decidir si es podien traspassar. La Batllia va acabar donant parcialment la raó als dos recurrents.
L’AREB, però, va presentar recurs contra aquestes sentències i ara la sala administrativa del Superior li ha donat la raó i ha decidit mantenir el bloqueig dels actius en considerar que no hi ha indefensió en el fet que no es facilités als clients la còpia de l’informe de PwC. La sentència recorda que l’AREB només estava obligada a notificar via BOPA cada cop que desbloquejava nous actius i a informar de manera individualitzada els clients als quals manté bloquejats el resultat de l’actualització de l’anàlisi. El Superior recorda que la llei no obliga a lliurar al client l’informe de PwC i que podia haver demanat aquesta i d’altra informació quan va rebre la carta en la qual se li comunicava que era un client que no es podia traspassar.
En tots dos casos, però, el Superior considera que els recurrents sabien per què els seus fons no es podien traspassar. I no ho eren, assenyala la sentència, perquè en el cas de la societat pertanyia a un grup d’inversió que treballava amb BPA i del qual eren propietaris beneficiaris últims (UBO) dues persones, una de les quals les autoritats andorranes competents han inclòs a la llista negra de persones vinculades a blanqueig de capital i finançament de terroristes. El grup també està inclòs dins la llista.
Quant a la persona física, la sentència recorda que és filla de l’UBO que no es troba dins la llista negra, però que tant el segon beneficiari com el grup que gestionava els diners, sí. En aquest cas, el béns bloquejats són pisos, un dels quals a París, que la dona va comprar per 1,6 milions d’euros l’any 2005 quan era estudiant. L’AREB qüestiona l’origen dels diners per adquirir-los i el TS recorda que sabia el motiu pel qual el compte no es podia traspassar.