Demandes socials
Motius per protestar per tot
Els manifestants van mostrar el descontentament amb les polítiques del Govern amb proclames i pancartes que atacaven l’executiu en un acte transversal en què es els assistents van queixar-se des del lloguer fins a la qualitat de vida, passant per les lleis laborals.
Tot i que des del SEP es va promoure l’acció d’anar vestit de negre i amb un ciri a la mà a la protesta per escenificar la mort de la democràcia i la classe mitjana andorrana, l’ambient i la manca de llum van ser suficients per simbolitzar la lugubritat de la manifestació. Tot i el bon ambient, la protesta seguia la línia de reacció freda dels sindicats davant les mesures de Govern. Ni el brou calent que es va repartir va poder fer passar la fredor. Però el que sí que va escalfar els protestants va ser cridar proclames com “Espot dimissió” o “Tots som Andorra”. Els manifestants també van reaccionar quan, des de l’escenari, es va demanar “preguntem-nos si tenim una democràcia feudal o real”, una frase que va fer que la gent cridés “feudal!”, tots a l’una.
Com tots a l’una es van mostrar els diferents manifestants a l’hora d’exposar el perquè de la seva assistència a la concentració. “Venim per tot”, va dir una parella que treballa l’un al sector públic i l’altre al privat. “Que se’ns escolti: la democràcia, el lloguer, el nivell de vida que tenim. Puja molt la panera però no pugen els sous”, explicava ella, mentre la seva parella afegia que el que demanen és qualitat de vida “en tots els aspectes”. “Econòmic, social i laboral”, va manifestar. Una altra de les manifestants, que treballa al sector públic, també va destacar que havia assistit per queixar-se de tot. “Ja tocava. Hem estat aguantant durant molt de temps”, va exposar la jove, que considera que la manifestació del març del 2018 promoguda pel SEP va ser l’origen d’aquest nou caire que ha pres la societat andorrana per actuar. “Sembla que estigui veient que hi ha la possibilitat de queixar-se de les coses amb les quals no estem d’acord”, va assenyalar, i va afegir que els polítics han de recordar que estan “al servei del poble i no al revés”. “D’això moltes vegades se n’obliden”, va afegir la manifestant. D’entre els polítics que sí que van assistir a la manifestació, hi van haver representants del PS, com Pere López, Susanna Vela i Carles Sànchez, i representants de Progressistes-SDP, com Josep Roig i Jaume Bartumeu.
Des de l’organització es van repartir algunes pancartes que feien referència a les queixes que, des de la transversalitat de la manifestació, es van fer. La pancarta que més va cridar l’atenció, però, va ser una que simbolitzava una tomba on es podia llegir Aquí descansa la democràcia assassinada per DA, a més del 2019 com a any de la mort. Els mateixos manifestants portaven una pancarta on apareixia la parca amb una dalla que trencava la bandera d’Andorra. Al costat de l’escenari, un parell de corones de flors eren envoltades per una sèrie de ciris encesos i un parell d’urnes.
Una de les manifestants, que hi va assistir amb una companya del sector públic, va fer èmfasi en la problemàtica dels lloguers “i la forma de vida a la qual ens han portat”. “Estan ensorrant Andorra. No podem menjar ni comprar perquè hem de pagar un lloguer. S’estan carregant Andorra i al final marxarem”, va queixar-se. La manifestant va assenyalar que la classe mitjana era “la que donava vida al país”. “La classe alta marxa a baix i compra allà. Nosaltres ara ja no podem comprar ni al negoci local”, va manifestar. Sobre l’efecte que pot tenir aquesta protesta, la majoria de gent es mostrava desanimada. “No passarà res. La mostra és que les que hem fet no han servit de res, però sempre hi ha aquest granet d’esperança que et fa estar aquí”, va explicar un treballador afiliat al SEP.
Els organitzadors van demanar, després dels parlaments, dur a terme un minut de silenci. “Ens agradaria fer un acte simbòlic per reflexionar sobre a qui no hem de votar les properes eleccions”, va manifestar David García, secretari general del SEP. Durant 60 segons, i sota la manca de llum de la plaça on s’havia d’ubicar l’edifici The Cloud, els assistents van aixecar els seus ciris i mòbils i van romandre callats. Una imatge simbòlica que va posar el punt final a la protesta.