Reportatge
Neguen la pensió de viduïtat a una dona per no haver registrat la relació
La CASS ha denegat la pensió de viduïtat a una dona perquè la relació amb la seva parella no estava reconeguda tot i tenir un certificat signat per notari.
Després de 27 anys de relació de parella i dos fills en comú, una dona que va perdre el seu home l’any passat no ha pogut obtenir la pensió de viduïtat per no estar reconeguda per la CASS com a parella de fet. Ella i el seu home van obtenir un certificat de parella de fet signat per un notari l’any 1992, però aquest no té validesa per no estar inscrit en el Registre Civil. Segons el relat de la dona, de sigles V. H. M., els criteris per obtenir la pensió de viduïtat van canviar l’any 2008, però ella, de la mateixa manera que moltes persones, desconeixia l’obligatorietat de portar el certificat al Registre Civil. “D’haver-ho sabut, és clar que hagués anat a fer-ho”, explica, i afegeix que “una cosa tan important haurien de notificar-la.
Aquest cas va portar l’afectada, fins i tot, a parlar amb el ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, per tal d’intentar trobar una solució al seu problema. En la reunió, segons explica, Espot li va dir que en aquest cas Govern no podia fer res i que hauria d’haver regularitzat la situació amb la seva parella. Després d’això, la dona va parlar amb diversos advocats contemplant la possibilitat d’iniciar un procediment judicial per reclamar la pensió, però aquests van estudiar el cas i li van dir que legalment no hi havia massa possibilitats de guanyar, motiu pel qual va decidir no portar el cas a la Batllia. Ara, l’afectada reclama que Govern modifiqui la llei perquè només hagin d’inscriure’s al Registre Civil les parelles constituïdes després del 2008, ja que les anteriors poden no ser conscients que els seus certificats no tenen validesa a l’hora de demanar pensions relacionades amb la parella. En cas que no es modifiqués, considera que Govern hauria de notificar-ho a les persones que es trobin en aquesta situació per evitar més casos com el seu.
Per aquest motiu, tot i que prefereix no donar el seu nom, l’afectada ha fet públic el seu cas, ja que considera que és la seva obligació informar a persones que es puguin veure afectades pel mateix problema. “Jo ja no puc fer res pel meu cas, però la gent ha de saber el que es pot trobar. Si hi ha una sola persona que coneixent la meva història pot evitar que li passi el mateix, jo ja em quedaria contenta. És la meva forma de curar-me”, explica.