La víctima de l'apunyalament a Encamp demana 100.000 euros d'indemnització
Les defenses dels acusats en volen l’absolució, la d’un d’ells perquè no s’ha provat la participació
La víctima de l'apunyalament a Encamp demana 100.000 euros d'indemnització
La víctima del cas de l’apunyalament a Encamp que el Tribunal de Corts va jutjar ahir demana prop de 100.000 euros en conceptes d’incapacitat permanent parcial i perjudici dolós. Així ho va exposar l’acusació particular durant la continuació del judici a dos processats acusats d’homicidi en grau de temptativa després que un assestés entre sis i deu ganivetades a la víctima a l’esquena, a més de colpejar-lo diverses vegades al cap amb un bat de beisbol. La vista oral va finalitzar després d’haver-se posposat durant dos cops el desembre passat.
Els fets es remunten al 16 de juny del 2017 a Encamp, quan els dos processats van dirigir-se al pis de la víctima per motius que encara es desconeixen. Un cop allà, l’acusat dominicà, que en aquell moment era menor de 21 anys i al qual, per tant, se li aplica l’atenuant de l’edat, va pujar al domicili de la víctima mentre que el seu company, de nacionalitat portuguesa, l’esperava al primer pis de l’edifici. La defensa del primer al·lega que aquest es va veure amenaçat per la víctima, que duia un ganivet, i que per aquest motiu li va etzibar un cop de puny, li va prendre el ganivet i el va apunyalar. Quan l’arma es va trencar en tres trossos l’acusat va agafar un bat de beisbol i va seguir atacant la víctima. El processat només va parar quan el seu company, segons la seva defensa, va sentir el soroll, va pujar i va demanar al company que s’aturés. En veure l’estat de la víctima el van donar per mort i van fugir. Els pèrits van informar que el principal acusat està diagnosticat amb un trastorn de personalitat i que des que viu a Andorra no s’ha medicat.
El ministeri fiscal considera que ambdós van ser presents al lloc dels fets, un relat que es basa principalment en els records de la víctima. Per aquest motiu el fiscal demana, a més de l’expulsió definitiva del país dels dos, cinc anys de presó ferma per a l’acusat que va admetre els fets i nou anys per al segon. En l’últim cas, de manera subsidiària, el fiscal demana quatre anys de presó ferma pels delictes d’encobriment i omissió de socors. Per la seva banda, a més dels prop de 100.000 euros que demana la lletrada de la víctima, l’acusació particular va sol·licitar una pena de sis anys de presó ferma per l’acusat que va admetre els fets i dotze per al segon processat.
El representant legal de l’acusat més jove va sol·licitar l’absolució del processat en considerar que el trastorn explosiu intermitent que pateix va fer que perdés el control sense ser conscient del mal que estava fent ni de les conseqüències de l’acte. De manera subsidiària la defensa demana que el processat rebi un tractament psicològic en un centre psiquiàtric i que se li apliqui un atenuant d’arravatament. D’altra banda, la defensa del segon acusat va demanar l’absolució del delicte de temptativa d’homicidi en no quedar demostrat que hi participés. Quant al delicte d’omissió de socors recorda que l’acusat creia que la víctima estava morta i que per tant no en necessitava. El lletrat del processat de nacionalitat portuguesa considera que la pena per encobriment del qual se l’acusa no hauria de ser major de dos anys de presó.