Societat
Creix la població a les parròquies altes per la falta de pisos al centre
El país va tancar el 2018 amb 76.177 habitants, una xifra un 1,8% superior respecte a fa un any
Creix la població a les parròquies altes per la falta de pisos al centre
Les dificultats per accedir a l’habitatge han comportat un creixement de la població en parròquies altes. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de les dades de població estimada de l’any 2018 fetes públiques ahir pel departament d’Estadística, que va notificar que el Principat va tancar el 2018 amb 76.177 habitants, una xifra un 1,8% superior respecte a la que hi havia un any abans.
Totes les parròquies van veure incrementar la seva població. Els creixements més importants es van produir a la Massana, amb 296 residents més; a Encamp, amb 235 altes, i a Sant Julià de Lòria, amb 218 habitants nous. A Escaldes-Engordany la població va augmentar en 186 persones; a a Canillo, en 175; a Andorra la Vella, en 150, i a Ordino, en 123.
La doctora en geografia i professora col·laboradora de la Universitat d’Andorra (UdA) Maria Jesús Lluelles explica que en els últims anys hi ha hagut “una “tendència a créixer a la perifèria” i que la casuística dels preus dels lloguers “marca molt a l’hora de fixar la residència”. El president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Jordi Galobardas, afirma que a les parròquies altes “hi ha més cartera d’habitatge per llogar i vendre respecte a les parròquies centrals”.
Galobardas relata que actualment s’està produint una inèrcia inversa respecte als anys de la crisi econòmica, quan molts habitants de zones altes van decidir anar a viure a parròquies centrals.
UN MOVIMENT “LÒGIC”
El dirigent de l’AGIA creu que aquest moviment és “natural” i “lògic”. Tot i això, l’oferta de pisos a les parròquies altes és menor respecte als períodes anteriors de la crisi a causa de l’auge dels pisos turístics. Gerard Galí, gerent de la Immobiliària Galí, apunta, però, que també hi ha certa dificultat per trobar pisos a l’hivern a les parròquies altes per l’arribada dels temporers.
Les dades de població estimada del departament d’Estadística, que s’obtenen mitjançant l’encreuament de dades de diferents organismes, és inferior a la dada de població registrada que tenen els comuns, que actualment és de 80.275 habitants. La divergència actual, però, és inferior respecte a la que hi havia anys enrere. Maria Jesús Lluelles lamenta que hi hagi “poc interès” per part de les administracions perquè hi hagi una “informació fiable”.
La doctora en geografia creu que la quantitat de població al Principat “s’està recuperant” després dels estralls de la crisi econòmica, que va provocar que prop de 7.000 habitants marxessin del país. Tot i això, Lluelles creu que el càlcul concret sobre l’impacte de la crisi és difícil de realitzar, ja que la marxa d’habitants va coincidir amb les neteges de censos de població que van començar a fer els comuns.
La nacionalitat majoritària segueix sent l’andorrana, amb 37.144 habitants que tenen el passaport nacional. La segona comunitat més important és l’espanyola (19.131 habitants), seguida de la portuguesa (9.175 habitants) i de la francesa (3.339 habitants). Pel que fa a la piràmide poblacional, les dades reflecteixen que la majoria de població es concentra entre els 35 i 55 anys, mentre que la població menor de 15 anys representa el 13,9%. Maria Jesús Lluelles afirma que hi ha una “tendència a l’envelliment de la població”, però que la situació “no és tan greu” com la que es produeix en països veïns.