Justícia
El Col·legi del Pirineu ha de pagar 20.000 euros a 6 mestres
La justícia ha donat la raó a sis professores que reclamaven a la propietat del centre recuperar el sou íntegre que havien accedit a rebaixar-se el 2012
L’origen del plet és l’acord al qual va arribar la propietat del Col·legi del Pirineu l’1 de setembre de l’any 2012 amb la plantilla (una setantena de persones) i pel qual els treballadors accedien a rebaixar-se el sou un 10% atesos els problemes econòmics que patia l’escola. L’acord establia que els treballadors recuperarien el sou íntegre l’1 de gener de l’any següent al tancament de l’exercici que s’assolissin beneficis. Allò va succeir el curs 2014-2015, quan els comptes de la societat gestora del col·legi van tancar-se amb un saldo positiu de 39.162 euros. Però els salaris de la plantilla van continuar congelats i, el maig del 2017, sis de les professores del centre van decidir portar l’afer a la justícia entenent que l’empresa estava incomplint l’acord i reclamant la part del sou que consideraven que se’ls devia d’ençà que l’empresa havia aconseguit beneficis. Allò va succeir, a més, en un context en què el conflicte laboral s’havia agreujat perquè el que pretenia la propietat (que després va canviar de mans) era que la plantilla accedís a mantenir la rebaixa salarial fins al 31 de desembre del 2019.
La Batllia va donar la raó a les sis recurrents el juliol del 2018 i ara, en una sentència de fa pocs dies, ho ha fet la sala civil del Superior després que la societat Col·legi del Pirineu interposés un recurs. Amb quanties que van des dels 1.353 euros (la menor) als 5.423 euros (la major), l’empresa haurà d’abonar els prop de 20.000 euros que sumen les reclamacions de les docents . Quantitats brutes que hauran de ser cotitzades a la Seguretat Social.
El Tribunal Superior avala el que va dictar la Batllia. En essència, que les condicions de l’acord eren clares i validen els arguments de les mestres. L’empresa sostenia que malgrat el resultat positiu assolit l’any 2014-2015, acumulava encara resultats negatius derivats d’exercicis anteriors, que ascendien a prop de 820.000 euros. I que l’esperit de l’acord subscrit amb els treballadors (que assimilava a un conveni col·lectiu) era que els salaris es poguessin recuperar un cop els resultats econòmics ho permetessin. Tanmateix, argumentava que a partir de mitjan 2016 els salaris de les afectades ja eren superiors als del 2012 per les pujades de l’IPC que se’ls havien aplicat. Els arguments han estat rebutjats per les dues instàncies. La sentència del Superior, que fa la decisió ferma, apunta que qui va redactar l’acord va ser l’empresari i que si el que volia era condicionar la recuperació salarial a assolir el volum de beneficis necessari per cobrir-ho només ho hauria d’haver explicitat. En canvi, el que deia textualment el document és que “la vigència del present acord serà des del dia 1 de setembre del 2012 fins al dia 1 de gener següent al de la data de tancament del primer exercici econòmic posterior al referit 1 de setembre de 2012 en què el centre educatiu Col·legi dels Pirineus tingui un resultat positiu net [...]”.
Respecte a si era o no un conveni col·lectiu, el Superior diu que no perquè els acords es van assolir individualment amb cada treballador. Finalment, sosté que si les afectades cobraven més era per conceptes aliens al salari base i que l’argument no era tampoc vàlid.