Reportatge
Pensió després de la mort
El Tribunal Superior de Justícia ha decidit estimar el recurs d’apel·lació que va fer una dona a la qual se li havia negat la pensió de jubilació del seu home perquè aquest estava ingressat a l’hospital en el moment de reclamar-la i va morir abans de poder fer-ho.
Pensió després de la mort
Els dies que un home va passar ingressat a l’hospital abans de morir van ser determinants perquè la seva parella no pogués cobrar la seva pensió de jubilació. La Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) li la va negar perquè entén que aquesta no és transferible i, tot i que la dona era l’hereva legítima, havia de ser l’home qui demanés la seva pròpia pensió. El problema en aquest cas és que aquest estava ingressat a l’hospital en el moment que va complir 65 anys, és a dir, quan va adquirir el dret a demanar la prestació econòmica, i va morir pocs dies després, sense haver pogut realitzar aquest tràmit.
En primera instància, el Tribunal de Corts va donar la raó a la CASS en considerar que la pensió de jubilació és un dret intransferible i que, en tot cas, la dona no havia acreditat la seva condició d’hereva ni l’acceptació de l’herència del seu home. En l’apel·lació, l’afectada constatava que sí que estava acreditada com a hereva al testament del seu espòs, on consta aquest fet com a última voluntat. A més, al·legava que l’acceptació de l’herència es pot realitzar de manera tàcita, és a dir, que se sobreentén tot i no estar certificada. Així mateix, en l’apel·lació indicava que el seu home reunia els requisits per demanar la pensió de jubilació i que el fet que la malaltia que patia li impedís fer-ho no és obstacle perquè ho fes ella com a hereva. La CASS es va oposar a aquest recurs i va demanar la confirmació íntegra de la sentència del Tribunal de Corts.
El Tribunal Superior contradiu la sentència inicial i reconeix el dret de la dona a cobrar la pensió de jubilació del seu home. El TS entén, en primer lloc, que la legitimació de l’afectada com a hereva està suficientment acreditada amb el testament, ja que s’especifica que aquesta era l’última voluntat del difunt. Quant a l’acceptació de l’herència, el Superior considera que la mateixa reclamació de la prestació de jubilació del seu espòs implica una acceptació tàcita, per la qual cosa la dona estava legitimada per a fer-ho. D’altra banda, tot i que admet que l’atribució d’una pensió de jubilació no és obligatòria ni automàtica, el Tribunal pren en consideració les circumstàncies especials en les quals es van desenvolupar els fets. Explica que la mort de l’interessat provoca, en teoria, l’anul·lació del dret a cobrar-la, però estableix que per la particularitat de la situació, en la qual l’home va ingressar a l’hospital poc abans de complir els 65 anys i va morir 11 dies després de fer-ho i sense poder reclamar la pensió, es tracta d’un cas de força major i es pot admetre que sigui l’hereva legítima qui la demani a la CASS. Per aquest motiu, el Tribunal Superior va estimar el recurs d’apel·lació de la dona, declarant el dret a percebre la prestació econòmica del seu espòs. Tot i això, en la sentència no s’inclou cap quantitat a percebre per part de l’afectada en concepte d’interessos de demora pel fet que el dret d’aquesta a reclamar la pensió de jubilació no va quedar establert fins a la data de la resolució. Així i tot, l’hereva podrà rebre la pensió del seu espòs.