Afers exteriors
Andorra reconeix Guaidó com a president veneçolà
El Principat es va sumar ahir a 19 països d’Europa més en donar suport al president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela
El Govern reconeix Guaidó com a president veneçolà
El Govern va decidir, en la sessió de consell de ministres celebrada ahir, reconèixer el president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela, Juan Guaidó, com a president del país. L’executiu actua així en la mateixa línia que la majoria de països d’Europa i altres del món occidental, com els Estats Units, ja que considera que aquest és el camí per aconseguir eleccions lliures i democràtiques al país sud-americà. De fet, des del Govern asseguren que l’únic mandat que té Guaidó és convocar eleccions i que en cas que Nicolás Maduro ho hagués fet el Principat no hauria actuat en aquesta línia.
Ahir també es va produir el reconeixement de Guaidó per part d’Espanya i França. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va instar el president encarregat de Veneçuela a obrir un procés que culmini en eleccions presidencials al país “en el menor temps possible”. Una vegada finalitzat el termini de vuit dies que va donar a Nicolás Maduro per convocar comicis, Sánchez va fer efectiu el reconeixement del president de l’Assemblea Nacional veneçolana com a cap de Govern del país. Així mateix, el president francès, Emmanuel Macron, va anunciar ahir que el seu país reconeix el president de l’Assemblea Nacional, Juan Guaidó, com a “president encarregat” de Veneçuela, amb la missió d’“implementar un procés electoral”. En un missatge en espanyol i en francès a Twitter, Macron va reivindicar el dret dels veneçolans a “expressar-se lliurement i democràticament”, i va manifestar el seu suport al Grup de Contacte, que ha estat creat amb la Unió Europea, “en aquest període de transició”.
Suport del món
Un total de 19 països de la Unió Europea (UE) van signar ahir una declaració conjunta de suport i reconeixement a Juan Guaidó com a “president encarregat de Veneçuela” amb l’objectiu que “convoqui eleccions presidencials lliures, justes i democràtiques”. Així ho van signar Espanya, Portugal, Alemanya, el Regne Unit, Dinamarca, Holanda, França, Hongria, Àustria, Finlàndia, Bèlgica, Luxemburg, la República Txeca, Letònia, Lituània, Estònia, Polònia, Suècia i Croàcia. En la declaració, aquests països argumenten que van adoptar aquesta decisió atès que “Nicolás Maduro ha optat per no posar en marxa el procés electoral” que li havia requerit l’alta representant per a la Política Exterior i Seguretat i vicepresidenta de la Comissió Europea, Federica Mogherini, en un comunicat en nom dels 28 estats membres de la UE. Poc abans, Mogherini havia precisat que el reconeixement de Guaidó com a president interí no és competència de la Unió Europea, sinó que depèn de cadascun dels seus estats membres. L’alta representant va subratllar que existeix “una posició comuna europea” sobre Veneçuela que els països han expressat les últimes setmanes i que està “clara i consolidada”. La declaració conjunta, a la qual no s’han sumat nou països de la Unió Europea, recorda que el 26 de gener passat diversos estats membres de la UE van instar Maduro a posar en marxa el procediment legal per a la convocatòria d’eleccions presidencials democràtiques “en un termini de vuit dies”.
Avís del fons monetari
D’altra banda, el Fons Monetari Internacional (FMI) va subratllar ahir que Veneçuela necessitarà “un suport generós extern” per recuperar-se de “la devastadora crisi econòmica i humanitària”, en un context de creixent pressió internacional després de l’autoproclamació de Juan Guaidó com a president “encarregat”. “Estem veient una tempesta perfecta sense precedents de crisis de nutrició i aliments, hiperinflació estesa, pèrdues de capital físic i humà i complexos problemes de deute a Veneçuela”, va indicar David Lipton, número dos del Fons Monetari, en diversos missatges publicats a Twitter. Per això, Lipton va assenyalar que “abordar la devastadora crisi econòmica i humanitària de Veneçuela requerirà suport de la comunitat internacional”. “Hem vist versions de cadascun d’aquests problemes, però rarament una combinació tan severa com aquesta. Necessitaran lliçons d’història, pensament innovador, formulació de polítiques flexibles i suport extern generós”, va agregar l’alt funcionari de l’FMI sobre el paper que podria exercir l’organisme en un hipotètic programa d’estabilització econòmica. Malgrat això, l’organisme encara no ha reconegut Guaidó com a president i apunta que seguirà “la comunitat internacional”.