Justícia
El TC anul·la l'absolució en un cas d'abusos a una dona discapacitada
El Superior ha de dictar una nova sentència “amb la garantia dels drets considerats vulnerats”
El TC anul·la l'absolució en un cas d'abusos a una dona discapacitada
La sentència del Tribunal Constitucional respon al recurs d’empara que va formular la fiscalia contra la sentència absolutòria del Tribunal Superior. I el Constitucional ha conclòs que s’ha produït una vulneració del dret a la jurisdicció en els seus vessants dels drets a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en dret, reconeguts a l’article 10 de la Constitució. L’Alt Tribunal considera que el Superior hauria d’haver tornat a convocar i a escoltar acusat i víctima abans de dictar una resolució. Així que la sentència anul·la la sentència absolutòria del Tribunal Superior i declara la retroacció de les actuacions “per tal que dicti [el Superior] una nova sentència amb la garantia dels drets considerats vulnerats”.
Els fets es remunten al novembre del 2010. La dona va denunciar els abusos i durant tot el procés ha assegurat que no hi va haver consentiment, mentre que l’acusat va defensar que no recordava res. El Tribunal de Corts va resoldre que l’home era responsable d’un delicte major d’abusos sexuals, amb abús d’incapacitat, i el va condemnar a quatre anys de presó, dels quals dos de ferms. La defensa del processat va recórrer i el Superior va arribar a una conclusió diametralment oposada, en entendre que existia “un dubte raonable en relació amb el coneixement de l’autor sobre l’absència de consentiment de la víctima i de la seva incapacitat d’oposar resistència”, així com que de les declaracions de l’acusat es desprenia que les facultats mentals d’aquest són “limitades”. En el seu recurs, la fiscalia denunciava que el tribunal havia arribat a aquestes conclusions sense haver escoltat cap de les dues parts i que, en canvi, Corts sí que ho havia fet. El Constitucional recorda que el tribunal d’apel·lació “pot acordar la reproducció de les proves testificals o d’acarament” i conclou que en aquest ho hauria d’haver fet.
DENEGA LA PRETENSIÓ DE SER PART A LES RECUSACIONS
El Govern i els actors civils del cas BPA van demanar al Tribunal Constitucional ser part en les recusacions de magistrats i batlles que havien arribat fins a l’Alt Tribunal per tal de “poder intervenir i per tant poder al·legar”. Ho van fer a través de dos escrits, referits a dos recursos d’empara diferents que sol·licitaven la recusació dels tres magistrats de la causa general de BPA i de la batlle Azahara Cascales. Aquest darrer formulat pels germans Cierco i recusació que ha estat acceptada. És precisament a la petició de ser part en el recurs d’empara dels germans Cierco a la qual el Constitucional ha respost. En un aute l’Alt Tribunal denega la pretensió als recurrents al·legant que “el Tribunal Superior de Justícia interpreta el procediment de recusació com un procediment separat i aliè al fons del procés en què té lloc la recusació esmentada”, i un procediment on “només escolta la part que recusa i el batlle o magistrat recusat”. El TC recorda als recurrents que si volien ser part haurien d’haver formulat abans un incident den nul·litat d’actuacions al Superior perquè aquest es pronunciés.