Polèmica sanitària
Expedient per intromissió als historials mèdics de pacients
Un metge, una infermera i una administrativa van entrar sense motiu a veure la història clínica de pacients
L’hospital Nostra Senyora de Meritxell va detectar una intromissió il·legítima de tres persones diferents en l’historial clínic de pacients sense justificació suficient. Les auditories periòdiques que es fan de les visites que hi ha en els historials mèdics van revelar que un metge, una infermera i una administrativa havien utilitzat el sistema sense justificació professional. L’hospital fa dos tipus de seguiment de les entrades a l’historial mèdic, ja que com que és l’entitat que disposa de les eines informàtiques ha quedat com a garant dels controls per evitar visites no justificades. D’una banda, s’estan fent control per iniciativa dels pacients. Una persona que cregui que d’alguna forma s’ha accedit a les seves dades mèdiques pot instar que es faci un seguiment per constatar que no hagi tingut lloc cap intromissió. Paral·lelament es fan inspeccions genèriques per detectar possibles mals usos. En aquest sentit, segons fonts de l’hospital, els protocols que estan establerts ja permeten fer un filtratge que pot revelar quines accions són sospitoses. Aquest segon tipus de control es fa de forma automàtica.
El cas ha passat a dependre del ministeri de Salut, ja que és l’encarregat d’obrir els expedients i instruir la investigació. El ministeri actua sobre la base de la Llei de drets i deures dels pacients. Quan té lloc una intromissió es nomena un funcionari com a instructor del cas i és l’encarregat de desenvolupar el dossier i, si cal, de fer una petició de sanció per a l’acusat. Les sancions tenen diversos graus, però en la modalitat de molt greus la multa pot oscil·lar entre els 50.000 euros i els 100.000. Els empleats de l’hospital no poden ser acomiadats encara que es demostri que van fer una entrada a la història clínica de pacients simplement per tafanejar. El reglament de l’hospital indica que els acomiadaments tan sols es produiran en cas que es faci una divulgació posterior de les dades a les quals s’ha tingut accés.
La història clínica dels pacients és accessible per a diferents tipus de professionals mèdics, però no tenen les mateixes autoritzacions. Hi ha informació que pot visitar tothom que tingui les contrasenyes, però a mesura que s’entra en els detalls (patologies o tractaments) hi ha limitació només per als facultatius. L’important del sistema, segons les fonts hospitalàries, és la traçabilitat de les consultes. Quan s’entra en el sistema es demana fins a dos cops el password i per tant queda registrat qui està mirant l’expedient i quina part. També cal especificar quin és el motiu de la consulta que s’està realitzant (mèdica, investigació, administrativa...). Aquesta circumstància dona, segons les fonts, més seguretat als pacients, ja que abans quan es mirava la història clínica en paper no en quedava cap rastre i ara obligatòriament l’entrada queda registrada.
L’hospital és partidari d’una acció contundent amb les intromissions detectades. L’objectiu és que si es demostra que les males praxis per la tafaneria tenen càstigs exemplars augmentarà el temor als mals usos d’aquesta eina informàtica. L’expedient està iniciant-se i per tant a hores d’ara no se sap quan podria estar acabat. En aquest sentit, s’indica que la duresa de les sancions econòmiques es va incloure per l’efecte dissuasiu per evitar les males pràctiques.
EL PERSONAL, ADVERTIT DE L'ACCÉS A LA HISTÒRIA CLÍNICA
Els delegats de personal del SAAS van advertir els treballadors, durant l’assemblea celebrada dimarts passat, que han de “ser curosos amb les dades a les quals accedeixen” de la història clínica compartida. Així ho explica el delegat de personal, Carles Peréz, que afegeix que durant la trobada es va recomanar als treballadors “que si tenen dubtes els han de consultar amb el seu superior”. “Són dades molt sensibles”, reconeix Pérez. En declaracions al Diari, el delegat admet que “s’ha obert algun expedient per investigar si hi ha hagut accés indegut a la història clínica”. “És a dir, quan s’ha entrat en l’àmbit professional i no es necessitava entrar-hi”, afegeix. De fet, Carles Pérez diu que quan un professional mèdic accedeix a la història “apareix un missatge a l’ordinador que en pregunta el motiu”.