Deneguen un advocat d'ofici a una jubilada
El Tribunal Superior justifica que la demandant va superar el topall de 12.063 euros bruts anuals
Deneguen un advocat d'ofici a una jubilada
El Tribunal Superior (TS) ha denegat a una dona jubilada que va cobrar 15.713 euros anuals l’accés a un advocat gratuït. En la interlocutòria, els magistrats desestimen el recurs interposat per la demandant, que estava en contra de l’anterior sentència dictaminada per la Batllia l’octubre de l’any passat, que havia estipulat que la “retribució anyal percebuda per la sol·licitant era substancialment superior al topall màxim reglamentàriament fixat per poder gaudir del benefici de la justícia gratuïta”.
En primera instància, la sol·licitant va al·legar que només comptava amb els ingressos per la pensió de jubilació, que eren de 1.009 euros nets mensuals, poc per sobre del salari mínim de 1.005 euros fixat al moment de la reclamació, i que les seves despeses fixes eren de 869 euros, per la qual cosa només disposava de 140 euros per viure.
Ara bé, el TS afirma que els ingressos de la dona havien arribat als 15.713 euros l’any anterior, que és el període que s’ha de tenir en compte quan es presenta la sol·licitud per accedir a la justícia gratuïta. Segons el TS, la quantitat “excedeix” els 12.063 als quals se situa el topall previst per la llei. Un dels articles del text de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials del 2014 fixa els criteris per determinar la insuficiència d’ingressos per atorgar l’asssitència lletrada gratuïta. En concret, es calculen els ingressos econòmics anuals bruts que es perceben directament o indirecta per tots els conceptes i per unitat familiar. Per tant, en el cas d’una persona no integrada en una unitat familiar, la quantitat no pot superar el salari mínim interprofessional anual brut.
DISCREPÀNCIES PER LES DADES
El TS també discrepa a l’hora de justificar les despeses necessàries per fer front al cost de la vida que va exposar l’afectada. Mentre que la dona afirma que necessita 869 euros per despeses fixes, el TS creu que la xifra s’ha de reduir als 569 euros, ja que 100 euros inclosos als costos es destinen als estalvis. En aquest sentit, el TS justifica que aquesta quantitat és un “actiu que té la pròpia sol·licitant”. A més, els magistrats també consideren que 111 dels 200 euros que la demandant paga d’un préstec ja era una quantitat que estava duplicada.
D’aquesta manera, el tribunal considera que tampoc “no es pot considerar” que la demandant pugui accedir a “l’atorgament excepcional del benefici de la defensa i assistència tècnica lletrada gratuïta”. Aquesta acció es preveu a la llei en casos en què es justifiqui unes “despeses o càrregues importants” malgrat que els ingressos siguin superiors als llindars establerts. Com que es tracta d’un procediment de justícia gratuïta, s’ha decidit no imposar les despeses d’aquest procés.