La vídua, la filla i un cotxe
Corts va jutjar ahir una dona acusada d’apropiació indeguda i creació de document inveraç després de signar la venda d’un cotxe que no era seu a la mare.
La vídua, la filla i un cotxe
Una dona que acabava de quedar vídua va anar al servei de Tràmits del Govern acompanyada de la filla per fer el canvi de titularitat d’un cotxe, propietat del marit difunt, però que creia seu perquè el considerava un regal de l’espòs. Era ella qui l’utilitzava i no ell, que no tenia carnet de conduir. Aquest canvi de titularitat, però, xocava amb el testament del difunt, que feia el fill l’hereu universal. Ahir, el Tribunal de Corts va jutjar la filla de la dona pel delicte major d’apropiació indeguda i creació de document inveraç. El motiu? Va ser ella qui va signar els papers conforme venia el cotxe a la mare, ara fora del país, obviant que el fill de l’home n’era el nou propietari.
Els fets s’inicien el febrer del 2014 amb la mort del marit. Després d’anys utilitzant el cotxe a nom de l’home, la mare de l’acusada va rebre una trucada de l’asseguradora demanant-li que havia de fer un canvi de nom del vehicle per la defunció del titular. L’acusada sempre ha mantingut que mai va falsificar la signatura del marit de la mare i que va ser la funcionària qui va dir que signés ella mateixa com a venedora. La funcionària que treballava a l’ordinador des del qual es va fer el tràmit va testificar que el protocol en casos de defunció és demanar el certificat i un document de cessió que han de signar els hereus, uns papers que només cal dur si s’informa de la defunció. La processada i la mare diuen que ho van fer, quelcom que la funcionària nega.
Finalment, els magistrats van demanar l’expedient original del tràmit i van suspendre el judici en espera de rebre la documentació per descobrir quina és la signatura que apareix a la carta groga del vehicle. La petició provisional del ministeri fiscal són 24 mesos de presó condicional. L’acusació particular es va sumar a la petició del fiscal i també va demanar una indemnització d’uns 14.000 euros. D’altra banda, la defensa va demanar la lliure absolució de la clienta i va reiterar que la mare de la processada creia que el cotxe era seu, una consideració que la filla no va dubtar, i que per tant no les feien coneixedores de la il·legalitat. L’argument de la defensa per explicar que l’home fos el titular, tot i no saber conduir, va ser atribuir-ho a un “un antic costum”.
PETICIO D'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL PER APROPIACIÓ DELS MOBLES D'UN PIS DE LLOGUER
La fiscalia va sol·licitar un any de presó condicional per a una dona acusada del delicte d’apropiació indeguda pel fet d’endur-se una sèrie de mobles i electrodomèstics del pis on vivia a Andorra la Vella. L’acusada va defensar que abans d’entrar a viure al pis va acordar fer-ho amb la condició d’emportar-se els mobles quan marxés. La propietària i la treballadora de la immobiliària que va fer les gestions ho van negar. A més, van exposar que la dona es va ficar al pis aprofitant que des de la immobiliària li van deixar les claus en confiança per prendre unes mesures. Segons elles, l’arrendatària no va pagar el lloguer en els nou mesos en els quals la processada hi va viure. La treballadora de la immobiliària també va denunciar amenaces per part de l’exparella de l’acusada, que estava llavors a la Comella, fet que va sorprendre la processada en afirmar que els dos tenien una bona relació. La defensa en va demanar la lliure absolució.