DA i PS són favorits entre l'allau de llistes

El tancament de llistes ha confirmat els especials condicionants d’unes eleccions en què la multiplicitat de candidatures posarà a prova el sistema. Esdeveniments clàssics com el debat electoral o els actes de campanya es veuran sotmesos a una prova d’estrès davant set llistes nacionals i vint-i-quatre de parroquials. La coalició liberalsocialdemòcrata, amb la marca d’Acord, és l’única que tindrà representació als set territoris; mentre que els demòcrates hi seran a sis; terceravia, a cinc; SDP, a quatre; mentre que Andorra Sobirana en té una. I fora dels partits amb llista nacional hi haurà una candidatura a la Massana de Ciutadans Compromesos. A la nacional hi haurà set opcions, amb DA, PS, Liberals, terceravia, SDP, Andorra Sobirana i Units pel Progrés d’Andorra.

Els demòcrates han sortit molt beneficiats de l’escenari electoral per dos factors fonamentals. El primer, i que ha provocat una sèrie d’esdeveniments en cadena, ha estat (curiosament) la creació d’una llista de Ciutadans Compromesos. No deixa de ser irònic que la llista que més preocupava DA era no haver-ne de fer a la Massana. Encara que sembli una contradicció, el repte de DA era no fer candidatura pròpia esperant ser el partit més votat i que els consellers massanencs apostin per la governabilitat. Terceravia era lleugerament favorita a la Massana amb tres o quatre llistes i sent favorita a dues parroquials passava a ser un perill per a DA.

El segon problema greu per als taronges s’havia produït a Ordino. Era l’única parròquia on totes les forces opositores havien arribat a un principi d’acord per fer una llista independent (en la línia de Ciutadans Compromesos). Aquest cara a cara era el pitjor dels escenaris possibles per als demòcrates. Però de cop i volta els ganivets van sortir a lluir quan el projecte estava embastat i van néixer tres candidatures que tornen a posar DA com a favorit.

Divisió opositora

Els demòcrates, novament, hauran de tornar a agrair els esforços de l’oposició per dividir-se constantment. Del PS i SDP, per l’esquerra, i Liberals i terceravia, per la dreta, ara cal afegir dues candidatures més que s’han aixecat a l’escalf d’Eusebi Nomen (Andor­ra Sobirana) i Alfons Clavera (Units pel Progrés d’Andorra). El panorama electoral és incert perquè es desconeix quin és l’efecte del desgast dels demòcrates després de vuit anys de Govern i quina part d’aquest desgast queda compensada amb l’efecte Espot i la intenció de presentar un equip renovat. El segon gran dubte es troba a saber si hi haurà química electoral en el pacte entre liberals i socialdemòcrates o els electors tradicionals dels dos partits rebutjaran la fórmula.

Consellers caríssims

L’anàlisi de les llistes porta a pensar que demòcrates i socialdemòcrates seran les candidatures més votades i la resta de llistes jugaran a tenir prou consellers per ser decisives a l’hora de donar la governabilitat. Els comicis, a més, estaran marcats per l’alt cost dels consellers. Comptant una participació del 75% es calculen uns 20.500 vots, així que cada conseller costaria uns 1.460 vots. Una xifra molt alta que amb tantes formacions licitant apunta que per a alguns es convertirà en un Everest. Especialment afectat quedarà el vot conservador, perquè terceravia, Liberals, Nomen i Clavera tenen un votant tipus similar i si hi ha dispersió de vot suaran sang per cada conseller.

El triomf electoral es disputarà a les parròquies perquè segurament la força guanyadora només tindrà un o dos parlamentaris més que la segona, o com a mínim aquesta és la previsió de la majoria de polítics consultats. I aquí ja s’entra en el terreny de l’especulació. Els demòcrates, segons un matxembrat de les diferents fonts consultades, serien favorits a Canillo, Escaldes i Ordino. D’Acord seria el millor col·locat a Andorra la Vella. A Encamp, les dues forces estarien igualades. A Sant Julià, terceravia és qui té més opcions i a la Massana, Ciutadans Compromesos. Amb el benentès que els factors abans citats d’efecte Espot, desgast, pacte PS-L’A es compensin i que no apareguin elements distorsionadors a la campanya.