Noves opcions polítiques poden alterar el domini de DA a la capital

La coalició d’Acord, integrada pel PS i L’A, és en principi el gran rival dels demòcrates. Joaquim Miró i Sílvia Ferrer són els candidats designats per arrabassar els dos consellers generals que dona la parròquia, i com afirma Miró, “el nostre objectiu és explicar molt bé el que volem fer. Tenim perspectives de guanyar i malgrat que veiem en DA el nostre rival, no vull menystenir la resta de formacions”. Miró és empresari i va estar vinculat a Air Andorra. Per la seva part, Ferrer va ser consellera del comú i actualment és membre de l’executiva liberal.

Progressistes-SDP van ser la quarta opció ara fa quatre anys i enguany han confiat en Àngel Dalmau i en Meritxell Pujol. El primer va ser president del CAVA i l’altra treballa al comú i va ser membre de l’executiva del Sitca, fins que unes desavinences amb l’expresidenta, Emi Matarrodona, van forçar la dimissió. La campanya no buscarà la confrontació. “Intentarem millorar els resultats però no entrarem al joc d’anar en contra de ningú”, diu Dalmau.

Precisament, Matarrodona encapçalarà la llista de terceravia que concorrerà per primera vegada als comicis, amb l’objectiu de “reduir la distància entre el governant i el funcionari”. L’acompa­nyarà Joan-Antoni Préstamo.

LA GRAN OPCIÓ DEL PS

Andorra la Vella es presenta com l’escenari més propici per a la candidatura conjunta liberalsocialdemòcrata. Les sumes pures en política, i menys a la capital, no existeixen perquè els liberals ja van intentar l’invent amb el grup d’independents liderats per Rosa Ferrer i el resultat va ser un fiasco absolut. El resultat a Andorra la Vella està lligat, potser més que a cap altre lloc, a com digereixi el votant el pacte entre vermells i blaus. L’altre element important que pot afectar la llista favorita és el vot que pugui derivar-se cap a la llista d’SDP. Però aquest flanc ha quedat més frenat un cop els progressistes han deixat el tanc Roca a casa i es presenten amb Àngel Dalmau com a cap de llista. Sense oblidar que Jaume Bartumeu tampoc és al capdavant de la nacional. Una combinació de Bartumeu-Delfí Roca al capdavant de les dues llistes posava moltes complicacions als socialdemòcrates. A Andorra la Vella pel nombre de votants els comicis són atípics perquè el porta a porta i el coneixement personal del candidat tenen molta menys importància que en d’altres circumscripcions. Els debats, la campanya i el carisma que puguin transmetre els candidats té una influència decisiva, així com els programes, perquè hi ha milers de potencials votants que durant quatre anys no fan gaire seguiment polític i que no són votants fidels a cap dels partits. La coalició d’Acord també haurà d’estar pendent de quina és la fuga de vots que correspondrien als liberals i que ara poden marxar cap a terceravia. Una de les cartes amb major pes dels demòcrates és presentar el balanç comunal amb les bones vibracions que sembla que està donant de moment l’actual comú. La prova més evident és que el fins ara cònsol menor, Marc Pons, ocuparà el segon lloc de la territorial en un esforç per cobrir els diferents espectres ideològics i per poder posar damunt de la taula la feina feta pel comú. Els taronges a la capital remen contracorrent i és una sensació que només poden tenir també a Sant Julià.