Quatre llistes per guanyar a la parròquia que va ser clau el 2015

Martínez Benazet, que torna a la política 30 anys després, es mostra il·lusionat de participar en un “projecte consolidat, que té un llarg camí per recórrer”. El candidat de DA a Ordino considera que encapçala una candidatura “molt forta, però que s’ha de veure si la gent entén el nostre missatge”. “Jo soc optimista”, manifesta, i afegeix que de les tres llistes amb les quals s’enfronten a les eleccions una “és una aliança que encara no acabem d’entendre”, i les altres dues “veurem com s’aniran posicionant”. El candidat d’Acord, Galabert, creu que Ordino tornarà a ser clau i que serà una campanya interessant. “Un dels nostres punts forts és l’acord, una de les principals virtuts de la democràcia”. “Nosaltres anem per totes”, sentència. D’altra banda, Gallardo, candidat de Progressistes-SDP, creu que enguany és una oportunitat per a l’esquerra i demana “que els consellers territorials siguin realment territorials” i ajudin la parròquia. Finalment, terceravia va poder presentar una llista encapçalada per Amador per tractar de tenir una oportunitat en una parròquia tradicionalment conservadora.

L'AMENAÇA FANTASMA

Ordino s’havia convertit en el gran maldecap dels demòcrates perquè una parròquia on eren clarament favorits de cop i volta se’ls havia posat coll amunt. Era l’única, sense cap element que ho expliqui, on un moviment espontani de joves exliberals enfadats estava fent quallar una candidatura de tots contra DA. Aquest era el pitjor escenari possible per al tiquet Joan Martínez Benazet-Sandra Codina. Semblava que totes les forces opositores havien trobat un espai sense gravetat a Ordino per aparcar les diferències i deixar que una llista d’independents fes front en un cara a cara als demòcrates. Però finalment les lluites internes van dinamitar el projecte i van sortir tres candidatures diferents, escenari idíl·lic perquè els taronges renovin el triomf en una par­roquial on només Esteve López el 2009 va aconseguir que no guanyessin forces conservadores. DA només va guanyar els liberals per 17 vots el 2015, i amb vuit vots girats no hagués tingut majoria absoluta en el segon mandat de Martí, però bona part de les forces que van donar suport a Toni Riba i els liberals el 2015 ara es troben alineades amb els demòcrates. Uns taronges amb més suport podien patir si tot el vot no afí anava a parar a un mateix sac, però amb tres bosses diferents no sembla que cap d’elles tingui opcions reals. A més a més, DA compta amb el suport de la tasca feta pel comú i la solució al problema endèmic d’Ordino Arcalís. Aquest actiu és un element molt important no tan sols per a aquests comicis, sinó per a les parroquials de final d’any. Les forces opositores, pel desenvolupament dels fets, es van trobar amb la decisió de fer llista a tres dies del final del termini i assumint que les opcions de victòria són molt escasses. La parròquia és un exemple del mateix problema que pateixen els partits de l’oposició: manca d’implantació a les parròquies altes. Els comitès només s’activen quan s’albira el període preelectoral i llavors és molt complicat, tot i que Riba gairebé ho fa el 2015, donar la sorpresa.