Tres llistes contra l'hegemonia 'taronja'
DA aspira a revalidar la victòria i els tres rivals, a guanyar els vots del desgast del Govern
Candidatures parroquials
L’escenari numèric és idèntic al del 2015. Quatre llistes aspiren a guanyar les dues cadires de conseller. Els demòcrates, que han guanyat amb solvència des del 2011, ho fan amb un tiquet que suma la veterania amb Sílvia Calvó, lligada des de l’inici amb el projecte taronja, i la renovació amb Javier Giménez, que fa el salt a la política. L’objectiu és revalidar la victòria malgrat que Calvó és conscient que “governar durant tots aquests anys suposa un desgast i haurem d’explicar el balanç, suposo que havent estat ministra amb més raó”, a banda dels “projectes de futur i les idees de renovació”. Les tres candidatures rivals aspiren precisament a beneficiar-se d’aquest suposat desgast. Són tres com fa quatre anys però amb diferències evidents després de l’escissió liberal. D’un cantó, d’Acord, la marca del PS i Liberals, per concórrer a les territorials i liderada per una altra política experimentada, Rosa Gili. L’exconsellera assenyalava que els mouen “les ganes de redreçar una direcció que no ens ha agradat i que sovint ha oblidat l’interès general”. Gili tornava a defensar l’acord insistint que “hi ha punts programàtics que els justifiquen”, davant les crítiques que els acusen de moure’s per la cadira. L’altra conseqüència de l’escissió liberal és terceravia i el seu número 1, Josep Pubill, defensava precisament l’essència liberal amb un dard dirigit als excompanys: “Som persones d’ideologia liberal però evidentment primer de tot mantenim la nostra ideologia i no pactarem amb qualsevol.” Alhora, Pubill es mostrava convençut de les possibilitats de desbancar els taronges pel desgast i perquè “aquí hi ha una figura que fa cert respecte”, però, continuava, “la gent ha de perdre la por”. Toni Martí ja no hi serà però els demòcrates segueixen presentant candidat a cap de Govern escaldenc. Els quarts en discòrdia, SDP, amb cares noves. Elisabet Zoppetti fa el salt a la política amb una candidatura que titlla de plural, representant del teixit social i que vol captar el vot jove, també el “desencantat”. I que sobretot anima que la gent no es quedi a casa el 7 d’abril.
L'EFECTE ESPOT
Toni Martí va convertir Escaldes-Engordany en el feu dels demòcrates i la parròquia li ha estat responent amb un seguit de triomfs aclaparadors. Els demòcrates tornen a ser clarament favorits perquè si en alguna territorial s’ha de deixar sentir l’efecte Espot és a Escaldes. I no serà perquè aquí els liberalsocialdemòcrates no hagin posat tota la carn a la graella. Possiblement la llista escaldenca vermella-i-blava és la millor de les que ha fet la coalició a tot el territori, però tenen al davant una missió titànica. DA ho té tot de cara perquè en aquest cas la tasca del comú també suma, fins al punt que es va intentar fins a l’últim moment que Trini Marín fos la cap de llista. I els demòcrates, a més, han fet una llista potent amb l’experiència de Sílvia Calvó, complementada pel reconeixement social de Javier Giménez. El paper que pugui jugar terceravia és una incògnita perquè ha de disputar als liberals el vot més conservador i caldrà que aprofiti, com a la resta de les parròquies, els dubtes que part dels votants puguin tenir sobre aquesta coalició. SDP ja s’ha presentat a d’altres comicis a Escaldes i difícilment farà un resultat alt. És, però, una assegurança de vida per a la llista taronja, ja que la immensa majoria de vots que reculli Elisabet Zoppetti es restaran de la candidatura vermella-i-blava. Si els demòcrates pateixen per guanyar a Escaldes significarà que hi ha onada de canvi i per tant és molt possible que perdin d’altres parròquies i que l’efecte Espot no hagi tingut gairebé cap benefici.
Candidatures parroquials
Candidatures parroquials
Candidatures parroquials