UL es juga repetir triomf amb el mateix tàndem com a terceravia

Precisament DA presenta un altre ministre, Carles Álvarez Marfany, per intentar donar la sorpresa. “El que volem és gua­-nyar, ajudar en la governabilitat i que Sant Julià recuperi el seu espai”, va assenyalar Álvarez. En aquest sentit, va indicar que malgrat que els projectes a Govern es pensin en clau de país, que els dos consellers de la parròquia puguin estar integrats al grup amb majoria al Consell i que doni suport al Govern pot esdevenir un plus. Sobre si patiran o no el desgast de vuit anys de Govern, el ministre de Salut en funcions va defensar que el balanç “és positiu”, però que també s’admetran els eventuals errors i la voluntat de millora. Álvarez Marfany també va recordar que UL ja ha perdut unes eleccions.

La tercera llista en discòrdia és la d’Acord amb el socialdemòcrata Gerard Alís al capdavant. Aquest cop els socialdemòcrates no han de patir en principi per una dispersió de la banda més progressista perquè SDP ha decidit no ser a l’equació, però està per veure si els penalitza anar lligats amb Liberals. Alís va manifestar que seguiran fent la pedagogia que faci falta i ja va avançar un dels aspectes que atacaran durant la campanya i que comparteixen amb L’A: que Sant Julià ha sortit perdent en el repartiment de les transferències. Alís també confia que Sant Julià deixi de ser UL: “Pensem que som una alternativa.” “És cert que tradicionalment ha estat UL però també penso que els ciutadans de Sant Julià volen que es faci política per Sant Julià i que la parròquia tingui la consideració que es mereix”. I confien a guanyar la confiança del votant amb “una candidatura que representa el teixit social”.

TERRITORI PINTAT

La ironia política derivada de la teoria de les minories majoritàries provoca que per als demòcrates la multiplicitat de llistes els vagi de cine, excepte a Sant Julià. La parròquia continua sent territori Pintat i a hores d’ara sembla que l’única forma de derrotar Unió Laurediana és en un cara a cara. Sembla poc probable que amb tres llistes els demòcrates puguin reeditar l’èxit de les comunals del 2015. Llavors el llegat Gil-Montané era una llosa com ara comprovaran els taronges, que hauran de lidiar amb l’herència de Josep Miquel Vila. La tàctica demòcrata a l’hora de confeccionar la llista ha estat la de posar candidats que perfectament podrien estar a les llistes del rival. Tant a la parroquial com a la nacional. La candidatura amb Carles Álvarez Marfany i Vicky Grau busca atreure part de l’electorat de Pintat. Sense la llista liberalsocialdemòcrata el partit podia semblar igualat, però serà difícil per als taronges girar prou vots per vèncer el gros de l’electorat tradicional d’UL. L’escassíssima presència dels socialdemòcrates a Sant Julià continua sent un misteri, tractant-se de la tercera parròquia amb més electors i amb un alt índex de classe treballadora. Però continua sent una força residual, igual que els liberals, però en aquest cas s’entén perquè Unió Laurediana ja ocupa aquest espai. És com si a Laurèdia el màxim a l’esquerra que es pot estar arriba fins al color taronja i fins i tot els demòcrates porten a la par­ròquia la candidatura de tall més conservador de totes les llistes. El principal obstacle amb el qual haurà de bregar Pintat és el desencís de com s’ha desplegat finalment la llista de terceravia. El fracàs a la Massana l’ha deixat amb una perspectiva de consellers molt limitada i pot patir si hi ha una onada de vot útil. Els demòcrates i socialdemòcrates segurament apel·laran a aquesta crida indicant que el futur Govern només pot passar per una d’aquestes dues forces. La tasca de Pintat serà convèncer de la importància d’un bon resultat de terceravia per ser decisius i així evitar majories absolutes.