Cinc anys i mig de presó per l'apunyalament d'Encamp
El Tribunal de Corts també va condemnar el principal acusat al pagament d’una indemnització de 101.049 euros a la víctima
El Tribunal de Corts va dictar sentència ahir amb relació al cas de l’apunyalament a Encamp que es va produir el 16 de juny del 2017, i va condemnar a cinc anys i mig de presó l’autor dels fets pel delicte major d’assassinat en grau de temptativa. A més, li va imposar la pena complementària de l’expulsió del país per un període de 25 anys. L’autor de l’apunyalament, al qual se li va aplicar un atenuant per ser menor de 21 anys durant els fets, també va ser condemnat a pagar una indemnització de 101.049 euros a la víctima, 1.805 a la CASS i les futures reclamacions de despeses mèdiques que es derivin de l’incident. Durant la vista oral el fiscal va demanar cinc anys de presó per al processat, mentre que l’acusació particular va sol·licitar sis anys de presó i 100.000 euros en concepte d’indemnització. La defensa en va demanar l’absolució i, de forma subsidiària, que l’autor de l’apunyalament rebés tractament psicològic en un centre psiquiàtric. El condemnat va reconèixer en tot moment haver estat l’autor de l’apunyalament.
D’altra banda, el segon acusat del cas, de 39 anys, va ser condemnat a tres anys de presó pel delicte d’encobriment de l’assassinat en grau de temptativa, recollint així la sol·licitud alternativa que va fer el fiscal pel qual es demanava quatre anys de presó. La fiscalia, però, havia centrat la seva acusació en els delictes d’assassinat en grau de temptativa i d’omissió del deure de socors pels quals l’acusat va ser absolt pel tribunal. El fiscal havia demanat per aquests dos delictes nou anys de presó i l’acusació particular, dotze. D’altra banda, el lletrat del segon condemnat va demanar l’absolució per aquests dos delictes. Quant al d’omissió de socors va defensar que, en creure l’autor que la víctima estava morta, aquesta no necessitava ajuda. També va demanar que la pena per encobriment del qual se l’acusava no fos major de dos anys de presó. Els dos condemnats fa 20 mesos que són a la Comella, ja que van ingressar a la presó durant les hores posteriors als fets.
VUIT GANIVETADES A L’ESQUENA
El relat de fets es remunta a l’estiu del 2017, quan l’autor de l’apunyalament va pujar al domicili de la víctima i, en obrir-li la porta, li va etzibar un cop de puny a la cara i el va apunyalar entre vuit i deu vegades quan va caure d’esquena. Acte seguit va agafar un bat de beisbol que hi havia al passadís i va colpejar la víctima al cap. A la vista oral no es va demostrar que l’altre condemnat hi fos, ja que la defensa va mantenir que es va quedar a la porta de l’edifici. Els dos condemnats van fugir del domicili de la víctima i l’autor de l’apunyalament, que l’havia donat per mort, es va amagar al traster de l’altre acusat, motiu pel qual aquest va ser condemnat per encobriment.
JUDICI A UNA EXOPERADORA DE LA COOPERATIVA INTERURBANA
Una exoperadora de la Cooperativa Interurbana va ser jutjada ahir pel delicte d’estafa pel Tribunal de Corts. La causa s’inicia quan, a través d’una auditoria feta entre el 2008 i el 2009 a la companyia, en concret als moviments relatius a la línia Andorra-Espanya-Portugal, es va descobrir que en el període d’un any i mig les xifres de bitllets venuts no coincidien amb els diners ingressats al banc, havent-hi un decalatge d’uns 150.000 euros. Els auditors van descobrir que la diferència entre els bitllets venuts i la liquidació feta a les oficines era d’uns 40.000 euros, mentre que el desfasament entre les liquidacions i els diners del compte eren d’uns 110.000 euros. En l’ampliació de l’estudi a l’any 2007 es va descobrir que llavors també van mancar uns 20.000 euros més. Arran d’això es van trobar 1.300 euros al calaix de l’operadora acusada que alhora era l’encarregada d’ingressar els diners al banc. La policia va fer un estudi dels seus comptes bancaris i va descobrir 13.650 euros d’ingressos en efectiu en tres bancs diferents. Els treballadors actuals i anteriors de l’empresa que van testificar a la vista oral van destacar la manca de control en els processos durant aquella època. A més, van manifestar que els diners en efectiu es ficaven a un calaix tancat amb clau al qual podia accedir tothom en haver-hi la clau de l’operadora i una segona que estava al despatx del cap d’operacions. El fiscal demana 30 mesos de presó condicional i 13.650 euros en concepte de responsabilitat civil, sol·licitud a la qual es va afegir l’acusació particular. La defensa va demanar l’absolució.