L'exempleada d'un geriàtric, jutjada per gravar un acte sexual de dos avis

El Tribunal de Corts va jutjar una dona, extreballadora d’una residència d’avis, que va gravar una padrina masturbant un padrí, ambdós usuaris de la residència, quan es trobaven en un espai comú del centre i va mostrar el vídeo a alguns companys. La processada va passar tres setmanes a la Comella pels fets denunciats per la directora de la residència i pels quals la fiscalia va acusar la processada del delicte de vulneració de la intimitat de terceres persones sense llur consen­timent.

Els fets es van produir el 15 de juny del 2016, però l’acusada es remunta a accions anteriors per explicar el relat, ja que va informar que les trobades entre els dos padrins ja s’havien produït anteriorment. En totes elles les cuidadores van intentar separar-los ja que es produïen en zones comunes on hi podia haver, a més d’altres padrins i padrines, els treballadors del centre i els familiars dels usuaris de la residència. El dia dels fets l’acusada va veure com la padrina marxava ràpidament de la zona polivalent de la residència. En adonar-se’n, la cuidadora va sospitar què podia passar ja que durant el matí va haver de separar els dos padrins quan l’avi va estar tocant els pits de la padrina a la zona comuna. Per aquest motiu, l’acusada, segons el seu relat, va decidir anar a buscar-la per evitar el que ja havia passat diverses vegades. Un cop al jardí de la residència la processada va explicar que els dos padrins implicats es van asseure junts en un banc, moment en el qual va gravar amb el telèfon mòbil l’escena, amagada dar­rere d’un arbre. Instants després, l’àvia va començar a masturbar l’avi. Segons l’acusada, en aquell moment, sense deixar de gravar, va sortir del seu amagatall per separar-los.

Un vídeo per denunciar-ho

L’excuidadora va manifestar que la seva intenció era gravar l’escena per ensenyar-la a la direcció de la residència i demostrar què estava passant amb aquests dos usuaris i evitar així que escenes d’aquest tipus es tornessin a repetir. La cuidadora va expressar la seva preocupació per si algun dels familiars que es trobaven de visita veia una escena d’aquest tipus. “Si ho veiessin els familiars es podrien pensar que no els cuidem i que els deixem fer de tot”, va explicar. Acte seguit, li va mostrar el vídeo a un dels seus companys, al qual li va enviar l’arxiu per WhatsApp, i a una infermera. Ambdós, que van testificar al judici, es van desmarcar de les declaracions de la processada ja que van manifestar, el primer, que no havia demanat que li enviessin el vídeo, i la segona, no haver-lo pogut veure perquè no duia les ulleres en aquell moment. Una altra de les excompa­nyes de l’acusada, que no va veure el vídeo, va explicar que des del primer dia va saber que els padrins feien aquests actes davant de tothom i que el que les cuidadores intentaven era reconduir-los perquè era molt difícil de controlar. L’acusada va manifestar a la vista oral que no li va ensenyar el vídeo a ningú més, ni tan sols al seu marit, i que dos dies després, quan el va ensenyar a la cap d’infermeria, el va esborrar.

D’altra banda, la directora de la residència també va testificar i va manifestar que no va veure mai el vídeo, però que va ser informada per dues persones treballadores del centre de l’existència de l’arxiu. Dos dies després que la directora se n’assabentés la processada va ser acomiadada.

Tres anys de presó

El ministeri fiscal va demanar tres anys de presó en part condicional per a l’acusada, a més de quatre anys d’inhabilitació per a l’exercici de la feina. Durant l’informe va recordar que l’excuidadora va reconèixer els fets i que va ense­nyar el vídeo a d’altres companys, a més d’enviar-lo per WhatsApp a un d’ells. La fiscal va considerar que el seu comportament posterior no avala la intencionalitat que, segons l’acusada, tenia per gravar els dos padrins, ja que mai va mostrar el vídeo a la directora del centre. Així, va manifestar que el delicte era “més que evident” i que es podien considerar les circumstàncies agreujants de ser, les víctimes, dues persones especialment vulnerables en estar en un estat de demència senil avançat. Finalment la fiscal no va demanar indemnitzacions en concepte de responsabilitat civil ja que els familiars dels dos padrins hi van renunciar.

El lletrat de l’acusada va defensar que la seva clienta sempre havia acceptat els fets des del primer dia, sense intenció d’amagar els seus actes. La defensa considera que els fets van ocórrer en un espai comú i no en un lloc reservat a preservar la intimitat dels padrins. Segons el lletrat, encara que fos d’un centre privat, al jardí de la residència podien accedir els padrins i familiars i, amb aquest acte, els avis es deslliuraven de la intimitat. L’advocat, que considera que l’acusada ha pagat un “preu elevadíssim” fins ara, en va sol·licitar l’absolució.

JUSTÍCIA DE RICS I CONTRA POBRES

Demanar tres anys de presó per haver gravat en una zona enjardinada una acció sexual soft entre dos padrins és simplement demencial. El nivell de demencialitat de permetre que simplement amb diners al darrere per pagar infinites accions de recusació es pugui impedir la celebració del judici de BPA. Aquesta és la justícia amb dues vares tan evidents, per a rics i per a pobres, que és molt complicat que sigui creïble ni per a un sol dels ciutadans d’aquest país.