salut
El Govern autoritza l'eutanàsia passiva sempre que hi hagi intervenció mèdica
Qualsevol persona major de 16 anys podrà deixar constància de les situacions en què no vol que se li perllongui la vida de manera artificial
El Govern autoritza l'eutanàsia passiva sempre que hi hagi intervenció mèdica
El Govern ha donat llum verd a l’eutanàsia passiva als centres mèdics del Principat. El ministre portaveu en funcions, Jordi Cinca, juntament amb el secretari d’Estat de Salut, va afirmar ahir en roda de premsa que el consell de ministres va aprovar el reglament que determina les vies a través de les quals es podrà redactar un document de voluntats anticipades (DVA). Segons va explicar León, qualsevol persona major de 16 anys podrà redactar aquest document amb la finalitat “d’expressar les seves preferències, indicacions o instruccions” que s’han de tenir en compte en cas que en un hipotètic futur el signant no estigui en condicions de poder expressar la seva voluntat. A tall d’exemple, el secretari d’Estat es va referir a malalties terminals, situacions d’agonia, estats vegetatius crònics o de demència avançada. En aquesta línia, Joan León va apuntar que als DVA es podran fixar instruccions com ara “no perllongar de manera artificial la vida amb tècniques de suport vital com la ventilació mecànica o la reanimació cardiopulmonar”, així com no rebre tractaments que ja no siguin útils o demanar més fàrmacs per pal·liar el patiment.
Respecte per la legalitat
Tot un seguit de peticions que els sanitaris que assisteixen el malalt haurien de tenir en compte, sempre que, va precisar León, “no siguin contràries a l’ordenament jurídic o a la bona pràctica clínica”. En cas de dubte, els professionals de la salut hauran de consultar la comissió d’ètica assistencial del seu centre “i si existeix discrepància, al Comitè Nacional de Bioètica”. Joan León, però, va posar l’accent en el fet que, si bé aquesta regulació obre la porta a l’eutanàsia passiva, en cap cas des de l’executiu es preveu la possibilitat de l’eutanàsia activa. És a dir, l’ajuda mèdica per accelerar la mort d’un pacient amb una malaltia terminal o en una situació irreversible. En paral·lel, el document de voluntats anticipades també és un instrument per donar a conèixer instruccions que s’han de tenir en compte després de la mort. En aquest sentit, la persona podrà expressar el seu consentiment o oposar-se a la donació d’òrgans i teixits.
Pel que fa al funcionament del Registre de voluntats anticipades, que entrarà en vigor el 13 de maig, el secretari d’Estat va explicar que la persona interessada haurà de donar validesa al DVA davant d’un notari o bé podrà optar per escriure un document en presència de tres testimonis, majors d’edat “i amb plena capacitat d’obrar”. “Almenys dos d’aquests testimonis no han de tenir relació de parentiu fins a segon grau, ni per raó de matrimoni, ni poden estar vinculats patrimonialment”, va afegir. Un cop fet aquest pas, els DVA inscrits al Registre nacional de voluntats anticipades s’incorporaran a la història clínica compartida perquè estiguin accessibles pels sanitaris que els han de consultar i interpretar.
L'EXECUTIU ENCARA NO TÉ CLARA LA RESOLUCIÓ DEL CONFLICTE JURÍDIC PEL FUTUR CASINO
La concessió per construir i gestionar el futur casino del Principat ha generat un embolic juridicoadministratiu amb una sortida que el Govern no acaba de veure de manera clara. El ministre portaveu en funcions, Jordi Cinca, va explicar ahir que el plec de bases del concurs no recull “explícitament” quin procediment s’ha de seguir en cas que el Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) no pugui atorgar la llicència al guanyador, Jocs, SA. D’aquesta manera, Cinca va emplaçar el CRAJ a pronunciar-se “sobre la base de la llei i del reglament” o “dels informes jurídics que tingui”. Una consideració que el ministre va fer després que el segon classificat, Lleure 3D i Barrière, hagi presentat una sol·licitud al Consell Regulador per obtenir la llicència en qualitat de segon. En aquest sentit, Cinca va recordar que a hores d’ara “Jocs està fent un recurs sobre la decisió del CRAJ en la segona fase del concurs, ja que ells van ser els guanyadors de la primera”. Aquesta situació, segons Cinca, podria provocar que l’anàlisi de la petició de Lleure 3D “col·lideixi amb el fet de tenir el procés de recurs de Jocs en marxa”. És a dir, si el CRAJ accepta la demanda de Lleure 3D i alhora Govern ho fa amb el recurs de Jocs es generaria “un conflicte major”. “Hem de gestionar bé aquest mecanisme”, va dir, i va reclamar que el CRAJ “calendaritzi bé com pren decisions”.