política
Els partits reserven el segon o tercer lloc de les llistes per a les candidates
Les primeres cares femenines de cada candidatura comparteixen que estan “a les portes d’una dona aspirant a cap de Govern”
Un cop confeccionades les llistes, els partits ja es preparen per a les eleccions del 7 d’abril. No obstant això, amb el Dia de la dona treballadora present, destaca el fet que les set candidatures nacionals es van tancar sense cap dona en el primer lloc. Per contra, les primeres cares femenines comencen a aparèixer en segona o tercera posició. “És una situació que forma part de la transformació social que encara no s’ha fet”, explica la número dos de Demòcrates, Roser Suñé, que es refereix “al famós sostre de vidre”, perquè “es pensa que una dona ha de ser responsable de la família i la feina, i a vegades no tot es pot combinar”. De fet, els taronges compten amb set homes i set dones a la nacional, i els quatre primers llocs estan repartits paritàriament. A les territorials, els demòcrates també aposten per la igualtat i compten amb sis homes i sis dones.
Per la seva part, la número dos del PS, Susanna Vela, remarca la necessitat de regular la conciliació. “En qualsevol càrrec de responsabilitat hi ha el problema de la conciliació de la vida professional i familiar”, diu, i afegeix que “les dones ho hem tingut bastant més complicat que els homes per accedir a la política”.
De fet, a la llista nacional dels socialdemòcrates hi ha més pes dels homes, vuit, que de les dones, que són sis, si bé els quatre primers llocs estan dividits igualitàriament. Des de les files liberals, la dona que apareix més amunt, ocupant el tercer lloc, Eva López, reconeix que li “agradaria” veure una dona d’aspirant i apunta que “hi ha dones preparades per fer-ho”. Precisament, els blaus són la força que compta amb més dones a la nacional: nou dones per cinc homes. Així mateix, els quatre primers llocs de la llista de L’A estan repartits al 50% entre sexes. Contràriament, a les parròquies, l’aliança entre PS i L’A sota la marca d’Acord dona més pes als homes. I és que, mentre a totes les llistes hi ha un home i una dona, a Sant Julià de Lòria i Ordino els dos candidats són masculins. Per la seva banda, Progressistes-SDP troba en Sandra Cano la dona en la posició més elevada, la número dos. Els progressistes compten amb tres dones i un home als quatre primers llocs de la nacional, així com amb una divisió igualitària entre sexes, set i set, al total de la candidatura. “Les dones tenim representació a totes les candidatures”, destaca Cano, que subratlla el fet que la manca de dones com a número 1 “no és perquè no estiguem preparades”. La presència femenina a les quatre territorials d’SDP, però, és menor que la masculina: hi ha cinc homes per tres dones.
Pel que fa a terceravia, la dona que es troba més amunt a la nacional és Ruth Vila, en tercera posició. I és que a la llista liderada per Josep Pintat hi ha set homes i set dones, si bé els quatre primers llocs estan pràcticament monopolitzats per barons. Vila defensa que “cada vegada hi ha més dones que arriben al número dos o tres dels partits”. Tot i això, lamenta que “la dona té més dificultats per poder arribar a aquests llocs” a causa “d’un món laboral que no dona cap facilitat” de conciliació al sexe femení. Amb relació a les llistes territorials, Ruth Vila assenyala que terceravia, present a cinc parròquies, té sis dones i quatre homes. Des d’Units pel Progrés d’Andorra (UPA), la número dos de la nacional, Raquel Fernàndez, considera que “les feines han de ser per al més indicat”. De fet, UPA és el partit que concorre amb una llista que té una diferència entre homes i dones més elevada: deu homes i quatre dones. Amb tot, Fernàndez recorda que dos dels quatre primers llocs s’han reservat a dones. Finalment, Andorra Sobirana presenta una nacional amb nou homes i cinc dones, si bé els quatre primers llocs estan dividits igualitàriament. La número dos, Francesca Mora, afirma que “no hi ha cap dona de número 1 de manera circumstancial”. En aquest sentit, totes les polítiques consultades comparteixen que estan “a les portes d’una dona aspirant a cap de Govern” i confien en les pròximes eleccions.
CONCENTRACIONS I MANIFESTOS DIVERSOS PER CELEBRAR EL 8-M
Amb motiu de la celebració del Dia internacional de la dona treballadora d’avui s’han organitzat una sèrie d’actes al Principat per reivindicar els drets de les dones. L’acte central serà la concentració a la plaça Guillemó a les 20.30 hores que organitza l’entitat feminista Stop Violències amb el suport de les altres associacions feministes del país, l’Associació de Dones d’Andorra i Acció Feminista d’Andorra. En un primer moment la intenció d’Stop Violències era celebrar una manifestació des de la plaça Guillemó fins a la plaça de la Rotonda, però finalment l’acte se centrarà a la plaça de les arcades. La raó és que la nova Llei de seguretat pública prohibeix envair la via pública. La cònsol d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, va manifestar ahir que va oferir a les associacions feministes una zona per a vianants com l’avinguda Meritxell per dur a terme la manifestació i no haver de tallar el trànsit, una proposta que va enviar mitjançant carta a l’associació el 12 de febrer passat. Finalment, però, no van rebre cap resposta. D’altra banda, Acció Feminista llegirà un manifest a les 15 hores a la plaça Lídia Armengol. El departament d’Igualtat de Govern va convidar a dur a terme durant el matí una aturada simbòlica davant de l’edifici administratiu de Govern per donar suport a la celebració del Dia internacional de la dona treballadora. Ahir però, tal com va confirmar el Sipaag, des del ministeri de Funció Pública es va enviar una comunicació interna en la qual s’avisava que els funcionaris que s’adherissin a aquesta concentració tindrien l’obligació de recuperar les hores aquell mateix dia. Unes hores després, però, des del mateix ministeri de Funció Pública es va enviar una nova informació als funcionaris en la qual s’anunciava que el comunicat anterior, en el qual s’assenyalava l’obligatorietat de recuperar el temps corresponent a l’aturada, quedava anul·lat.