anàlisi dels fets
Errors en el pilotatge van influir en l'accident mortal
Un informe tècnic apunta que en el sinistre de l’aeroport de la Seu van influir errades en el pilotatge i l’excés de càrrega de l’aeronau
Errors en el pilotatge van influir en l'accident mortal
La causa de l’accident mortal de l’ultralleuger que va deixar dues víctimes, els residents belgues Joseph Gilman (el pilot) i Philippe Gutwirth (l’acompanyant), va ser “l’entrada en pèrdua de l’aeronau quan realitzava una maniobra de motor i a l’aire amb molt poca velocitat, accentuada per realitzar un viratge a baixa altura i una possible aturada del motor”. Ho conclou l’informe realitzat pels experts de la comissió d’accidents i incidents aeris adscrita al ministeri de Foment espanyol i que es va desplaçar a les instal·lacions tot just després de produir-se l’accident. Un estudi molt tècnic que apunta que un seguit d’errors en el pilotatge van influir en el sinistre. La maniobra motor i a l’aire consisteix en una aproximació a la pista per després tornar-se a enlairar. La informació recopilada pels experts posa de manifest que l’ultralleuger va fer fins a tres maniobres d’aterratge i enlairament aquell matí i que va ser la quarta la que va finalitzar de manera fatídica. En cap dels casos la nau va arribar a tocar la pista. En la darrera maniobra d’enlairament és quan l’aeronau “va entrar en pèrdua” i es va desestabilitzar de manera irremeiable fins a picar contra la base d’un arbre i acabar en posició vertical contra terra.
Una de les qüestions que també recull l’informe és que l’ultralleuger operava amb més pes del que el model recomana. L’estudi recull que és de 450 quilos, podent arribar fins als 472,5. La informació recopilada ha permès constatar que l’ultralleuger va enlairar-se amb 509 quilos, fet que “perjudicava les prestacions de l’avió”. En concret, apunten els tècnics, “l’excés de massa va tenir, sens dubte, una influència negativa determinant tant en els intents d’aterratge com també en els enlairaments posteriors. A més massa, major és la velocitat d’aproximació i es necessita més pista durant l’aterratge”.
Les operacions
Enlairar-se amb una massa superior a l’autoritzada va perjudicar l’operativa i l’estudi també apunta com a “factors contribuents” en l’accident que es fes una aproximació “no estabilitzada” i “posar el motor al ralentí en l’últim ascens, amb la subsegüent aturada del motor”. Segons la reconstrucció feta pels tècnics, l’aparell va fer quatre enlairaments i tres aterratges. Després dels tres primers ascensos va fer vols “molt similars” sempre a les proximitats de l’aeroport Andorra-la Seu i tots d’entre 7 i 8 minuts. L’anàlisi dels tècnics determina que el segon vol va ser més desestabilitzat que el primer i que el tercer ho va ser més que el segon. El fet que en cap dels aterratges l’aeronau toques i rodés per la pista va provocar que tingués “més inestabilitat a l’hora d’iniciar l’enlairament”. En la darrera aproximació a terra l’ultralleuger estava gairebé a la meitat de la pista i des d’allà va intentar emprendre el quart vol. Segons l’informe, “el més adequat hauria estat posar-se sobre la pista, frenar l’aeronau i tornar a la capçalera per iniciar un nou trajecte d’enlairament aprofitant tota la longitud de la pista”. Després del quart ascens, l’aeronau va fer diferents viratges a l’esquerra, a la dreta i finalment fins a l’esquerra de nou fins que es va precipitar contra terra. La informació recopilada ha fet determinar als experts que l’aeronau va arribar a terra amb el motor aturat i que prèviament aquest havia estat al ralentí.
Ocupants
Els tècnics també han recopilat informació relativa al pilot, de 73 anys, amb llicència de pilot d’ultralleuger emesa per la direcció general d’aviació civil de França l’1 d’octubre del 2014 i que “segons va informar l’autoritat francesa ni la llicència ni les habilitacions s’atorguen amb un límit temporal”. Tanmateix, era posseïdor d’un certificat mèdic expedit per l’Agència Estatal de Seguretat Aèria i que tenia vigència fins al 20 d’abril del 2019 i una autorització per volar temporalment a Espanya durant tot el 2018. “Durant la investigació no es va poder esbrinar amb exactitud quina era l’experiència que tenia, però diversos testimonis van informar que no volava amb assiduïtat”, constata també l’informe.
Respecte a la informació meteorològica, es va detectar absència de vent, absència de núvols a 5.500 peus i visibilitat horitzontal superior a 10.000 metres.
ELS FETS.
El 16 de maig de l’any passat Joseph Gilman (pilot) i Philippe Gutwirth (ocupant) van pujar a l’aeronau propietat del primer per practicar enlairaments i aterratges. El primer vol el van iniciar a les 10.20 hores.
L’ultralleuger (model Pipistrel Virus SW 100) va efectuar tres enlairaments i aproximacions a la pista (no la va arribar a tocar mai). A les 10.45 hores va iniciar el quart enlairament i després de fer viratges a esquerra i dreta l’aparell va impactar contra terra, fet que va causar la mort immediata dels dos ocupants.
Els tècnics han pogut reconstruir el vol després de poder recuperar informació d’una pantalla de cabina usada per a la navegació. L’informe també recull un parell de testimonis de l’accident que aporten detalls com ara que va fer una maniobra d’aproximació amb massa pendent.
Les dades meteorològiques constaten que aquell matí hi havia absència de vent, de núvols a 5.500 peus i visibilitat horitzontal superior a 10.000 metres.
El pilot tenia llicència de la direcció general d’aviació civil de França des de l’octubre del 2014, certificat mèdic en vigor i un permís per volar temporalment a Espanya durant el 2018. En el moment de l’accident tenia 73 anys.