Problemes als comicis
La Junta Electoral es queda sense cap dels sis batlles
La mala maror per les recusacions, la renúncia d’una batlle per tenir un familiar a les llistes i dimissions per solidaritat deixen l’organisme sense cap del sis membres
La Junta Electoral es queda sense cap dels sis batlles
“A això ens estan portant les recusacions”. Així de contundent es va mostrar ahir el president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, sobre la problemàtica de la Junta Electoral, en què no queda cap dels sis batlles nomenats. Per diferents motius, els tres titulars i els tres suplents han dimitit o han hagut de dimitir i el Consell Superior haurà de nomenar dilluns sis nous membres. Sense Junta electoral no es poden celebrar eleccions. La mala maror dins de batlles i magistrats és evident, segons diferents fonts jurídiques, perquè estan farts que es dubti de la seva honestedat amb l’allau de recusacions presentades per Josep Anton Silvestre i tenen la sensació que ningú està donant la cara per la seva honorabilitat. N’hi ha onze de recusats per Silvestre i ara han començat els germans Cierco, fet que pot acabar portant aviat que la major part del cos judicial estigui qüestionat perquè es dubta de la seva imparcialitat.
Amb el clima enrarit, una espurna ha fet esclatar el problema. La Junta Electoral va donar la raó a Eusebi Nomen en la reclamació conforme Andorra Televisió l’havia d’entrevistar dins del programa La Replica com ha fet amb altres candidats (no amb tots) encara que no s’estigui en període electoral. La Sala Administrativa del Tribunal Superior va estimar el recurs de Ràdio Televisió d'Andorra contra la resolució de la Junta Electoral. Els magistrats deixen sense efecte la decisió de la junta electoral de divendres passat i atenen els arguments d'RTVA que al·legava "la llibertat editorial i el dret a la informació" perquè fossin els professionals del mitjà els qui decidissin a qui entrevisten fora del període electoral.
Germana a les llistes
Més enllà de la sentència contrària va haver un apunt en els escrits on es posava en relleu que la vicepresidenta de la Junta Electoral, Immaculada Rodríguez, s’hauria d’haver abstingut en la decisió perquè té un familiar com a suplent en una candidatura a Sant Julià. Aquesta remarca porta Rodríguez a plegar, perquè per aquest motiu s’ha d’inhibir en tot. Per solidaritat amb la seva companya, els altres dos membres titulars, Xavier Colom i Laura Solanes, també dimiteixen. S’entra llavors en la situació dels tres suplents que els haurien de substituir. Aquí el panorama és encara més complicat. Són Núria García, Canòlic Mingorance i David Moynat. Cal destacar que els nomenaments s’han fet per sorteig. García i Mingorance no poden ni ser suplents, ja que han deixat de ser batlles. La primera per anar a fiscalia i la segona com a magistrada. En el cas de Moynat la doctrina és la de Rodríguez: té un familiar a les llistes.
Ni Espanya ni França
El Consell superior disposa d’una desena de batlles encara, però cal veure dilluns com respiren davant de la possibilitat que alguns optin per inhibir-se i no acceptar el càrrec- Casadevall va destacar que “hem de tenir clar que les incompatibilitats i les inhibicions han de tenir un grau diferent del d’Espanya i França per un simple motiu de número”. Per al president del Consell Superior “no es pot obviar que només som uns milers de persones i és molt factible tenir relacions familiars, personals i/o laborals amb gent implicada en algun tema com són les eleccions”. Casadevall alerta del “perill de bloqueig total si es continua en aquesta direcció de recusacions i inhibicions”.