Nova junta electoral enmig d'un intent de dificultar les eleccions
L’enuig d’una part dels batlles va provocar que s’intentés que tots els membres rebutgessin formar part de la nova junta
Les dimissions a la junta electoral han estat a punt d’acabar amb un incendi de proporcions majúscules que podria haver arribat a afectar la celebració de les eleccions. Mentre el Consell Superior engegava ahir al matí el procediment per a la substitució dels tres batlles dimitits que formaven la junta electoral, alguns jutges intentaven crear un anell de solidaritat entre tot el col·lectiu perquè cap acceptés formar-ne part. Els batlles impulsors, segons diferents fonts properes al cas, volien que quedés clar el seu descontentament per com han estat tractats per la fiscalia i el Consell Superior de la Justícia. En cas d’haver aconseguit el seu propòsit s’hauria dificultat la celebració de les eleccions, ja que els comicis no es poden desenvolupar sense una junta electoral. I tan sols pot estar formada per batlles. Al final, el moviment no ha anat més enllà d’un primer intent i el Consell Superior ha designat Maria Àngels Moreno com a presidenta, Nàdia Alís com a vicepresidenta i Alexandra Terés com a vocal. I l’afer ha quedat tancat.
El problema de fons arrenca amb el recurs que va interposar Eusebi Nomen perquè exigia a Andorra Televisió ser entrevistat al programa La Rèplica. Els informatius de la televisió pública, com que encara no s’ha entrat en campanya electoral, van adduir que es convocava gent per entrevistar per un criteri periodístic i que no es convidava tots els candidats, sinó que aquestes entrevistes tindrien lloc durant la campanya. Nomen va portar la queixa a la junta electoral, formada per Immaculada Rodríguez, Xavier Colom i Laura Solanes. Els tres batlles van donar la raó a Nomen sobre la base d’un criteri d’igualtat entre els candidats i per tant tots havien de ser entrevistats al programa.
Andorra Televisió va recórrer i en les al·legacions la fiscalia va entrar posicionant-se a favor de la televisió pública i indicant que Immaculada Rodríguez no hauria d’haver intervingut en les decisions de la junta, perquè la seva germana és candidata suplent de la plataforma que socialistes i liberals presenten a Sant Julià. El Tribunal Superior va donar la raó a ATV i va establir que no es podia obligar els mitjans públics a fer entrevistes a tots els candidats fora del període electoral. El Superior indicava que el pluralisme no vol dir que a tots els candidats, fora de la campanya, se’ls doni el mateix espai. Com a conseqüència de la sentència i la recomanació d’inhibir-se, Immaculada Rodríguez va dimitir de la junta i els dos companys, Colom i Solanes, la van seguir per solidaritat, i ara es pretenia que la resta fessin el mateix gest.
Part dels batlles es van revoltar davant els fets perquè consideraven que tant la fiscalia com el Consell Superior els haurien d’haver avisat del que estava passant i no s’havia de posar cap dels jutges en evidència. Aquest suposat maltractament és el que hauria fet que per dignitat s’intentés que cap dels batlles acceptés entrar-hi. No es tractava d’impedir les eleccions, sinó de visualitzar un malestar.