Espot treu deu punts d'avantatge a López

La llista nacional dels demòcrates, encapçalada per Xavier Espot, tornaria a guanyar les eleccions el 7 d’abril vinent, segons els resultats de l’enquesta política del CRES. El partit taronja seria la llista més votada als comicis nacionals en obtenir un 38,7% dels vots. La segona força més votada esdevindria el Partit Socialdemòcrata (PS), que, segons l’informe, rebria el 28,9% dels vots. Liberals d’Andorra (L’A), partit polític que es col·locaria com a tercera força, obtindria el 16% dels vots. Terceravia, amb un 6,18% del suport, i Progressistes-SDP, amb el 5,90%, serien, respectivament, la quarta i cinquena llista més votada. Finalment, Andorra Sobirana (AS) obtindria el 3,1% dels vots i Units pel Progrés d’Andorra (UPA) seria la força política menys votada, amb l’1,12% del suport. Els percentatges estan calculats sobre el vot decidit expressat pels sondejats i la simpatia política que tenen aquells enquestats que no van concretar el seu vot.

El director del CRES, Joan Micó, considera que aquesta fórmula donaria el resultat més fiable tenint en compte que a les dues anteriors eleccions els percentatges extrets de la intenció de vot i l’afinitat política es van assimilar molt als resultats finals, sobretot amb referència al guanyador de les eleccions. Em comparació amb els resultats finals de les eleccions del 2015, Demòcrates augmentaria en un punt i mig el percentatge de vot respecte de fa quatre anys. El PS també creixeria des del 23,53% dels vots de les dar­reres eleccions fins al 28,93%. D’altra banda, L’A i Progressistes-SDP patirien una davallada, segons el percentatge de vot decidit i simpatia política. L’enquesta exposa que L’A perdria un 11,67% dels vots mentre que la davallada de Progressistes es xifra en el 5,84% de vots menys.

LA FÓRMULA MÉS FIABLE

El sondeig també revela que entre els enquestats preguntats sobre la intenció de vot i l’afinitat política hi ha un 46,15% de votants andorrans que no van contestar o que encara no en saben la resposta, la majoria perquè s’han de mirar el programa electoral, les propostes i les llistes de cada partit o perquè estan indecisos. Aquest alt percentatge impedeix poder fer una projecció d’escons amb rigor, segons Micó, ja que, a més, no és possible esbrinar si aquest 46,15% que no revela el seu vot es comportarà igual que els sondejats que van contestar. Tot i el gros de votants que encara no tenen decidit el seu vot, l’enquesta recull una possible alta participació en les properes eleccions. Segons l’informe, el 84,8% dels sondejats votaran el 7 d’abril, mentre que només el 8,6% no ho faran. La raó principal que aquests andorrans hagin decidit no exercir el seu dret a vot és que no creuen en la política. D’altres, en menys mesura, no tenen interès, no saben a qui votar o manifesten que no tenen informació suficient.

Els enquestats també van ser preguntats per la valoració del Govern des de les anteriors eleccions, celebrades el març del 2015. Enguany, el resultat és més baix que el que es va copsar durant el 2018, tot disminuint des dels 4,84 punts de l’any passat fins als 4,57 de l’actual enquesta. Per contra, el grup parlamentari de Demòcrates per Andorra ha millorat la seva valoració, de la mateixa manera que ho han fet tots els altres grups parlamentaris de l’oposició a excepció d’SDP i Sílvia Bonet.

L’estudi del CRES es va realitzar entre el 28 de febrer i el 13 de març amb una mostra aleatòria de 811 persones de nacionalitat andorrana, majors de 18 anys i amb telèfon fix o mòbil.

TERCERAVIA, SDP, NOMEN I CLAVERA NO ENTRARIEN

La translació dels resultats de l’enquesta al repartiment d’escons faria que ni terceravia, ni SDP, ni Andorra Sobirana ni tampoc Unió pel Progrés d’Andorra aconseguissin representació al Consell General, ja que estarien per sota del 7,1% dels vots necessaris per obtenir el primer conseller. La gran quantitat de vot que quedaria fora del Consell afavoreix sobre manera el PS i Liberals. Els demòcrates assolirien sis escons, per cinc del PS i 3 dels liberals, ja que aquests dos últims partits s’endurien l’últim conseller per restes molt petites. Una lleugeríssima pujada del vot de terceravia (un grapat de vots) deixa el PS amb quatre, i una també lleugera d’SDP pren el conseller als liberals. Els demòcrates, en canvi, tenen gairebé mig conseller més amb les restes i també el sumarien amb una lleugera baixada del percentatge del PS. La gran quantitat de votants que no contesten i/o indecisos apunta que és molt possible que aquesta pujada mínima s’obtingui. En aquest cas el resultat seria de 6 per a DA, 4 per al PS, 2 per a Liberals i 1 per a terceravia i SDP. A les eleccions del 2015 els demòcrates van obtenir cinc escons, per quatre dels liberals, tres del PS i dos d’SDP, que es va veure afavorit per les restes.