Nul interès dels residents per la política del país

Conjuntament amb la dada remarcable del PS, l’enquesta inclou que nou de cada deu residents no sap qui és Alfons Clavera, líder d’Unitat pel Progrés d’Andorra (UPA), vuit de cada deu no coneix Josep Roig, número u de Progressistes-SDP i set de cada deu no sap qui és el líder d’Andorra Sobirana, Eusebi Nomen. La llista de coneixement sobre els candidats per part dels residents es tanca amb les dades que diuen que el 38,2% de no andorrans coneix el líder de Liberals d’Andorra (L’A), Jordi Gallardo, el 54,6% coneix Xavier Espot, cap de llista de Demòcrates, i el 64,6% sap qui és Josep Pintat, candidat a cap de govern de erceravia.

DESINTERÈS PER LA POLÍTICA

L’enquesta del CRES també posa de manifest la desafecció política existent entre els ciutadans de nacionalitat no andorrana. Al 69,8% de residents els importa poc o gens la política del Principat segons el sondeig, una xifra que creix per primer cop des del 2016, any des del qual va començar una tendència creixent d’interès polític entre els residents que enguany s’ha trencat. La desafecció pal·lesa amb la qüestió directa sobre l’interès polític també queda reflectit amb el desconeixement que el 7 d’abril se celebraran les eleccions generals. Un 22,9% dels residents enquestats van respondre que no sabien que hi havia convocades unes eleccions generals en dues setmanes. Aquesta xifra xoca amb el resultat que es va donar entre els andorrans, ja que un 92,7% dels sondejats de nacionalitat andorrana van respondre tenir coneixement de la celebració dels comicis.

Entre els candidats a cap de govern conflueixen dues explicacions contraposades a aquesta situació. D’una part alguns dels caps de llista consideren normal que existeixi aquest desinterès polític des del moment que es necessiten 20 anys de residència per poder participar a les eleccions. El fet de no poder tenir participació activa en la opinió política, ni tan sols en les eleccions comunals, fa que existeixi aquesta deixadesa. A més, els és difícil poder sentir-se identificat amb els partits andorrans al no tenir, a excepció del PS, una formació extrapolable en els seus països de procedència. Així, l’altra part dels candidats manifesta que els resultats demostren que hi ha residents que no tenen voluntat d’integració i a Andorra majoritàriament estan de pas i que en cas de rebaixar els anys d’accés a la nacionalitat només s’aconseguiria desnaturalitzar el votant andorrà.

Entre els residents, la majoria d’ells defineixen la seva ideologia com apolítica. Les opcions esquerra i centredreta són les altres més escollides pels sondejats.