A la contra
La via Marie Kondo
El minimalisme de Pintat és tan genuí que tot i presentar-se com una tercera via no és capaç de definir més de dos models per al país
La via Marie Kondo
Dia u. Arrenca la campanya. Arrenca el circ, diria en condicions normals... Però no és el cas. Gens. He decidit començar el meu segon bestiari electoral seguint un partit d’ordre, el més allunyat a un circ. Un partit que fa les coses com toquen, un partit que enganxa els cartells seguint l’ordre protocol·lari de les parròquies, un partit que fa cartells electorals sobris –“nosaltres som clàssics, clàssics, res de mariconades”, que deixa anar el número dos a la Massana–, un partit, en fi, que si les eleccions anessin de veure qui té les pulsacions més baixes, guanyaria de carrer. Si el primer dia comencen amb aquesta energia, acabaran la campanya fitxant per The Walking Dead...
M’he proposat seguir-los amb un objectiu molt clar: entendre d’on carai surt aquest nom de terceravia. Hipòtesi 1: deu ser un tema programàtic. És evident, oi? Doncs no! Pintat ha saltat al ruedo decidit a rebentar el nom del partit i es passa el dia parlant dels “altres” i de “nosaltres”, dels dolents i dels bons, dels del “cultiu de la dependència” (o “la dependència del cultiu”, tant diu una cosa com l’altra; suposo que l’ordre és igual, total, tampoc s’acaba d’entendre...) i d’ells, els salvadors del món. Dues Andorres possibles, doncs. Dues vies. Dues! Qui m’ha robat la tercera?
En qualsevol cas, la retallada és coherent amb la línia minimalista del partit. Per què volem tres vies si amb dues ja fem? Segonavia és un partit que, si guanya, acabarà amb tot allò que és superflu. És la via Marie Kondo. Acabarà amb la concreció, per exemple: “Quina és l’espina dorsal del programa?” –se’ls pregunta a Encamp; “Nosaltres estem molt amb el tema de l’economia” –es limiten a respondre. Minimalisme també amb el material de campanya i amb la cola d’esprai amb què miraven d’enganxar –sense gaire èxit, ja deuen ser tots a terra– els cartells electorals. Com voleu que no siguin tradicionalistes? Per un cop que aposten per la innovació... I minimalisme absolut amb la interacció amb els votants: a cada declaració, Pintat s’adreça als ciutadans d’Ordino, als d’Encamp... ciutadans que omplen el parc o la terrassa però als quals ningú del partit s’acosta en cap moment. I aquí entenc d’on surt això de terceravia: és l’espai entre els ciutadans i els candidats, que només xerren entre ells.