Justícia
El fiscal considera que Besolí era el còmplice principal de Rosell en el blanqueig de diners
El judici a l’Audiència Nacional espanyola contra Sandro Rosell i Joan Besolí està arribant a la fase final i ahir va ser el torn de la fiscalia per presentar l’informe d’acusació. José Javier Polo considera l’empresari i exconseller de Sant Julià de Lòria Joan Besolí el principal còmplice de l’expresident del Barça en el blanqueig de capitals provinents de suborns a Ricardo Teixeira, que va ser president de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) entre el 1989 i el 2012. El fiscal, que va confirmar que demana sis anys de presó per a Rosell, cinc per a Besolí, un any i onze mesos per a la dona de l’ex-president culer i un any i sis mesos i un any i onze mesos per dos dels seus testaferros, considera provat que van cometre delictes de blanqueig de capitals i grup criminal. Cal recordar que el ministeri públic va rebaixar les penes d’entre sis i onze anys de presó per als acusats, ja que inicialment apreciava delicte continuat de blanqueig i organització criminal.
Segons la seva opinió, Rosell va articular amb la resta d’acusats mecanismes per ocultar comissions il·legals a Ricardo Teixeira amb els quals va aconseguir blanquejar 19,9 milions d’euros, dels quals el primer s’hauria quedat suposadament amb almenys 6,5 milions. José Javier Polo va dir que la resta del acusats actuaven sota la iniciativa i coordinació de l’expresident del Barça, i d’acord amb les capacitats que cadascú aportava, amb especial rellevància Joan Besolí, gestor de professió i titular d’un important nombre de societats i comptes bancaris a Andorra. Moltes de les seves societats eren tapadores, purament instrumentals, no tenien infraestructura i estaven radicades en paradisos fiscals.
L’advocat de Rosell, Pau Molins, també va informar ahir i va demanar la seva absolució i que el tribunal no passi per alt el fet que el seu patrocinat i Besolí han estat gairebé dos anys en presó provisional acordada per la jutgessa d’instrucció, Carmen Lamela. Molins va assenyalar que Rosell va mitjançar en el contracte per 27 milions d’euros entre la CBF i ISE i que va acordar per això una remuneració habitual en el món del futbol, d’entre el 25% i el 30%, però va renunciar a percebre tot el que s’havia acordat.