A LA CONTRA
Un claveuro = un euro
Victòria repartida. Tots diran que han guanyat, però no tots ho fan a la mateixa categoria. Palmarès d’un debat amb despertadors i narcolèptics
Dia 2. M’envien al primer debat electoral entre els set caps de llista de la nacional. Set homes disposats a vendre una moto i dues hores (que acabaran sent quatre) per endavant. Mateu-me!
Avui, la pregunta serà la de sempre: qui ha guanyat? I la resposta, també la de sempre: nosaltres. Però això s’ha acabat: si tots han d’acabar guanyant, com a mínim establim categories. Una mica d’objectivitat, si us plau. Avui, contracrònica de servei públic.
El guanyador indiscutible a l’hora de fugir d’estudi és Jordi Gallardo Freestyle. Senyor Gallardo, parli’ns d’Europa –li demanen–; Oh, Europa Europa, jo he vingut aquí a rajar de lo meu, ja parlaré d’Europa després... –ve a respondre–, i acaba el minut sense parlar d’Europa... Gallardo Freestyle consolida la victòria al segon bloc, responent iradament a Espot sobre una crítica que aquest havia fet a López. Meeeeec. Desenfocat.
Clavera, Roig i Pintat es reparteixen el podi en la categoria de relaxants musculars / pauses publicitàries: cada cop que agafaven la paraula, es disparava el badallòmetre i la quantitat de gent que obre el mòbil per mirar el Twitter o vídeos de gatets. Com s’agraeixen les pauses en un debat a set...
Nomen, en canvi, guanya la categoria oposada: la del millor despertador. Venia amb una llista de greatest hits preparats i els va anar repartint a tort i a dret, fins i tot contra la presentadora de l’acte. Ovacionat i esbroncat a parts iguals. Despertador però d’aquells de sintonia desagradable.
També hi ha premis menors, com la de la millor parella de ball (Espot i Roig, que no descarto que s’acabessin embolicant a la sortida), la de la creativitat semàntica (de tots, em quedo amb els “poguespoings” de Pintat), la de la incompetència tècnica (senyor Pere López, parli al micro!), la de la proposta estrella (Clavera proposa una moneda pròpia, amb paritat de tipus de canvi: un claveuro = un euro) i la meva preferida, la de la millor actitud per anar a un debat, on queden ex aequo Espot (que no s’adorm de miracle i sabem que és viu perquè de tant en tant arrufa una cella) i Pintat (que es mira els altres sis amb cara d’estar a punt d’inventar-se una gastroenteritis i fotre el camp d’allà. Mateu-me!).