Debat
Quatre anys a les fosques
Andorra a l'Europa de les maravelles segon debat televisiu i ja es comença a perfilar que l’acord d’associació amb la UE serà un dels principals cavalls de batalla electoral fins a l’últim minut
Quatre anys a les fosques
La cap de llista de terceravia, Olga Martínez, va començar disparant amb bala: “Si guanya el senyor Espot seguirem quatre anys més a l’habitació a les fosques en què ens ha tancat el senyor Martí.” Llàstima que tot seguit se li escapés que “votar terceravia és l’única sortida viable per al nostre partit; per al nostre país, vull dir”, i amb aquest lapsus va aigualir la força dramàtica (en el sentit teatral) que havia imprès a la seva intervenció, tot i ser novella en aquests tràngols del debat polític, com ella mateixa reconeixia.
També li va trair la falta d’experiència al representant d’SDP, Aaron Comella, a qui, com a la candidata de terceravia, es veu que ningú el va avisar que anar a un debat a llegir un guió escrit no és una bona estratègia, i encara més si els nervis no et deixen improvisar quan ja ho has dit tot i no saps com omplir els minuts que et queden per parlar.
Tots dos, però, van apuntar qüestions que haurien merescut una mica més d’atenció, però de seguida es va veure que David Rios (d’Acord) i Jordi Torres (DA) havien anat a jugar el seu partit particular i no tenien gaires ganes de compartir la pilota amb ningú. De seguida es va veure també que als candidats de d’Acord els tocarà explicar un cop i un altre durant la campanya les presumptes virtuts del pacte entre LA i PS, de la qual cosa es pot concloure que no desperta gaire credibilitat la idea que de la unió de dos formacions en principi antagòniques pugui sortir res de bo. Ahir Rios afirmava que l’acord és un exercici de “responsabilitat” per estalviar al país quatre anys més de Govern de DA. Però això no explica com s’ho faran per resoldre les diferències entre tots dos en qüestions com la reforma del sistema electoral que vol tirar endavant el PS.
Mentre arriba el moment de resoldre l’enigma, les qüestions que més van ocupar els candidats van ser l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) i les propostes per al Pas de la Casa.
Pel que fa a la UE, la posició majoritària és sí però no. Qui més qui menys té assumit que aïllat dels veïns no anirem enlloc; però diuen que no els agrada com s’ha portat la negociació fins ara (“no podem anar a les fosques”, insistia Martínez). Torres, però, defensava l’acord en relació amb el tabac, i Rios replicava que el país és quelcom més que un camp de tabac i que, en tot cas, abans de signar res amb la UE s’hauria de convocar un referèndum. Semblaria que, amb la mala fama que tenen darrerament els referèndums, Rios s’havia ficat en un jardí, però Torres no s’hi va fer enrere i va pujar l’aposta: hi haurà referèndum, “i es farà el que digui la ciutadania”. Bé, moltes gràcies, perquè tal com estan les coses no seria d’estranyar que algú demani el parer als ciutadans per fer després tot el contrari.
Pel que fa al Pas de la Casa, davant la necessitat de cercar solucions a problemes com una atenció sanitària insuficient o l’accés a un habitatge digne, com demanaven els seus companys de debat, Torres es va quedar sol defensant el pla d’embelliment que ha dut a terme el Govern en l’actual legislatura. I té tota la raó: si no pots viure dignament, almenys que no t’espatllin les vistes.