A la contra
Titan Desert
Prodigi d'ultrafondista tan sols un ‘crack’ de les curses de muntanya com Pepe Roig és capaç d’afrontar una cursa al dia per sales desertes
Josep Roig
Dia 3. Comunico al Diari que aniré a un acte de d’Acord a la Massana. 20.30 hores. Una trobada amb comerciants. Hi arribo a l’hora. Tot va rodat. Excepte un petit detall... Que l’acte no era ahir, és avui. Merda! I ara què foto... Quan estic a punt de fotre el camp, entren uns nois amb un faristol i un plafó... Fa ferum a reunió de poble. Segueixo el rastre sense identificar la presa i... bingo! Són els d’SDP. M’han salvat la nit. Llarga vida a SDP! Us estimo SDP! Voteu SDP! Voteu SDP!
Pocs minuts després arriba el Pepe. El veig en forma. Es nota que és ultrafondista i que fa curses de muntanya de 500 quilòmetres. Tot i així ens reconeix que al debat de dilluns hauria agraït algun avituallament. Aquests debats a set ens mataran a tots...
Fa les decles de rigor i van cap a l’escenari. El públic assistent comença a agafar posicions. Faig un breu recompte: 30 persones menys 3 ponents menys 16 candidats del partit i familiars directes menys 3 sospitosos de familiars que dissimulen millor que la resta menys 4 periodistes ens dona una forquilla de públic d’entre 4 i 7 assistents reals. Per no ser-hi, no hi eren ni Bartumeu (exiliat al Pas) ni una de les candidates, que era de la Massana (èxit de planificació!).
La part baixa de la forquilla coincideix, a més, amb l’assistència del dia anterior a Canillo. Dos deserts seguits. Això deu ser complicat de pair... I llavors entenc per què el dit bartumeuià va triar qui va triar per a aquesta travessa del desert: qui millor que un ultrafondista per fer la Titan Desert electoral? O potser és a la inversa: potser el proper repte esportiu de Roig és passar-se a les maratons pel desert i tot plegat és un entrenament...
Em treu del meu somieig –Martí Bayona ajuda a somiejar...– un mòbil que sona. Quina vergonya! Però, és clar, ningú no li diu res a la responsable: a veure qui és el guapo que s’atreveix a esbroncar de cop el 25% del seu públic... La senyora tanca el mòbil de seguida. Qui devia ser? Aposto per Joan Micó, el director del CRES. En una societat on mig país no sap que hi ha eleccions i l’altre mig no sap què respondre, els quatre assistents d’avui són or pur; el CRES els hauria de fitxar com a enquestats premium...
Titan....Desert