Caça menor i major

Me n’hi vaig. Gallardo explica que l’objectiu de l’acte és reduir la distància entre els polítics i els ciutadans i bla, bla, bla. Vaja, que vist que Mahoma no està anant gaire a la muntanya –i al vespre els toca reunió de poble al desert canillenc– més val sortir a caçar el votant a punta de programa.

Tot està molt ben pensat. Tan sols hi ha un petit problema... Que, a menys que siguis Uri Geller, per reduir la distància amb el votant no n’hi ha prou amb la ment. T’hi has d’acabar acostant físicament. I al principi no és el cas, amb tots els militants refugiats sota la carpa que han instal·lat a la Rotonda. Distància mitjana entre els polítics i els votants: 7,4 metres. Millorable.

A poc a poc, però, la cosa arrenca: tres militants agafen la iniciativa, de seguida hi ha efecte crida i la plaça es transforma en un gran joc de l’aranya. El problema, aleshores, és que la major part dels jugadors no són reglamentaris. Hola, sou andorrans? No, encara no... Hola, sou d’Andorra? Excuse-me? Oh, sorry... Bye bye! Entre tants paranys, però, les preses van caient... (remuntada!). Els militants s’esforcen com si l’acte, de fet, fos un càsting que acabi determinant quina posició ocuparan a les llistes als propers comicis. Tots s’hi posen a fons. Bé, tots tots... Costa i Gallardo s’ho agafen amb calma: sempre van en tàndem, seleccionen massa les preses i entre votant i votant aprofiten per comentar la jugada –no sé si votaria dos paios que queden per reunir-se a mig carrer en ple corrent d’aire fred... Resultat: acumulen la pitjor ratxa de productivitat del partit: 0,12 tríptics per minut, cinc vegades menys que un militant ras. Ves que el càsting no se’ls giri en contra...

Al final de l’acte, però, es gira la truita: arriben dues preses a l’alçada del seu catxet. L’acte ja no és de caça menor sinó de caça major. Això ja no és demanar el vot, és una OPA. Una OPA gens hostil, però. Perquè tots s’ho agafen de conya. I perquè la cònsol és una ex, i potser encara queda una mica d’amor...