El TS prohibeix a un pres per abús sexual veure sol el fill

L’afer arrenca l’agost de l’any passat quan la coordinadora del departament d’Afers Socials va remetre una nota al batlle en què l’informava que en aquell moment es realitzaven visites setmanals entre el menor i el seu progenitor establertes per aute judicial, sent la mare qui acompanyava el nen i estava present durant la visita al centre penitenciari i es sol·licitava que, vistes les conductes de caire sexual del menor i el possible abús sexual (en aquell moment pendent de judici) patit per la seva germana per part de l'home, les citades visites paternofilials fossin supervisades per la treballadora social de la presó amb l’objectiu de valorar l’impacte en el menor i prendre les mesures de protecció que es consideressin necessàries.

Al setembre el batlle va acordar que les visites paternofilials que s’haguessin d’efectuar entre el menor i el pres haurien de ser supervisades per part de la treballadora social del centre penitenciari, per tal de realitzar una valoració més acurada prop del menor per part dels Serveis Socials, havent d’efectuar aquests el seguiment escaient i constant, establint el pla de treball que correspongués i informant la Batllia periòdicament.

Recurs del pres al Superior

El pres va presentar recurs a aquesta decisió al·legant que no existien indicis que l’actuació del menor que posava de relleu el ministeri fiscal quan va demanar a la Batllia que actués tingués relació amb les visites que aquest realitzava al centre penitenciari on estava reclòs el seu progenitor.

En la sentència del Superior es recorda que la mare va manifestar en el curs d’una entrevista d’acollida al servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere que va ser objecte d’insults, menyspreu i violència per part del seu marit, del qual es va separar el setembre del 2017 pel seu consum abusiu de cànnabis, continuant després patint violència psicològica i agressions per part d’ell, tot això en presència dels seus fills. La dona també va relatar que la seva filla li havia verbalitzat que havia estat abusada sexualment pel seu pare, raó per la qual va presentar denúncia contra el mateix per maltractaments contra ella i abusos sexuals vers la seva filla menor. D’altra banda, en la citada entrevista la dona va manifestar a la treballadora social que el seu fill presentava conductes sexuals inadequades.

És per això, assenyala el TS, que en aquestes circumstàncies no es pot estimar l’argument del recurrent en el sentit que no cal supervisar les visites que el seu fill efectua al centre penitenciari. Per arribar a aquesta conclusió, indiquen, només és necessari tenir en compte les manifestacions de la mare del menor que es recullen a les actuacions i que revelen una conducta de caire sexual del nen totalment inapropiada, tenint en compte, a més a més, que el menor sols té sis anys, raó per la qual s’ha de considerar d’una banda precoç en el pitjor sentit de la paraula i de l’altre altament influenciable en aquest àmbit.

Cal considerar igualment que la raó per la qual el pare ha estat ingressat a la presó, porta a presumir que és molt possible que el citat senyor tampoc s’hagi comportat de forma apropiada des del punt de vista sexual amb la seva filla, ja que la mateixa psicòloga que signa l’informe pericial psicològic en relació a la menor considera que la nena fa un relat de l’actuació de seu pare amb ella que resulta creïble.

Inclinacions inadequades

Per totes aquestes raons, entenem que les visites del menor al seu pare sense el degut control poden ser molt perjudicials per al nen, ja que el pare pot influenciar-lo de manera directa o indirecta en un sentit negatiu en un àmbit en el què aquest té necessitat d’un recolzament que l’ajudi a superar unes inclinacions totalment inapropiades.

ACCEPTAT UN DIVORCI AUTORITZAT PER UN NOTARI ESPANYOL

La jurisprudència andorrana permetrà que un divorci autoritzat per un notari a l’estranger tingui validesa a Andorra sense que aquest hagi estat acordat per una sentència judicial. Fins ara, perquè la justicia donés l’exequàtur a un divorci dictat a l’estranger, aquest només podia haver estat realitzat per resolució judicial. La sala civil del Tribunal Superior ho ha acordat recentment malgrat que la Fiscalia s’oposava a l’estimació de la demanda entenent que l’escriptura pública presentada pels sol·licitants no podia ser objecte d’exequàtur perquè no reunia la condició establerta pels articles 47 i següents de la Llei transitòria de procediments judicials, en virtut dels quals només podia ser objecte d’exequàtur una resolució judicial. El fiscal s’oposava a la petició del 18 de juliol del 2018 d'una exparella que va formular demanda d’exequàtur de l’escriptura de divorci de mutu acord autoritzada per un notari d’Eivissa el 14 de març del 2018 als efectes de poder inscriure el citat divorci al Registre Civil del Principat, compte tingut que el matrimoni dels demandants consta inscrit al mateix. El lletrat de l’exparella demanava no fer cas al fiscal, argumentant que des del 14 de març del 2018 estaven divorciats d’acord amb la legislació espanyola, raó per la qual no se’ls podia demanar que instessin un nou procediment judicial a Espanya, ni tindria sentit que es tornés a demanar el divorci al Principat. El Superior atorga l'exequàtur en considerar que s’ha de declarar executiva a Andorra la decisió continguda en una escriptura notarial en virtut de la qual la legislació espanyola considera divorciats els demandants, ja que la Llei espanyola considera competent el notari autoritzant de la dita escriptura per tal de declarar el divorci dels cònjuges quan aquests no tenen fills ni un patrimoni a dividir, atorgant al notari una funció que en principi és pròpia de la jurisdicció. S’ha de tenir en compte, diu el Tribunal Superior, que si no s’entén executiu al Principat el divorci declarat a Espanya caldria que els demandants tornessin a iniciar un nou procediment a Andorra per arribar exactament al mateix resultat i, en cas de no fer-ho així, tindrien negada la possibilitat de contraure nou matrimoni o formar una parella estable al país, en contra del dret que la Constitució andorrana reconeix als andorrans i la protecció a la família que s’hi recull.