Debat
Paraules d'amor
Paraules d'amor
Tan bé com se n’havien sortit fins ara explicant que això d’aliar-se amb els adversaris de tota la vida és el més natural del món, i encara més si es tracta de fer fora DA del govern, i avui que li tocava el torn a Marc Galabert (LA), cap de llista de d’Acord per Ordino, s’ha trobat amb dos adversaris amb ganes de ficar-li el dit a l’ull, electoralment parlant, i, a falta d’experiència política, ha hagut de tirar d’experiència vital: “A tots els matrimonis hi ha discrepàncies, però no per això he de marxar de casa cada cop que discuteixo amb la meva dona.” Era un intent (diria que desesperat) per intentar rebatre les sospites que anaven sembrant Joan Martínez (DA) i Felip Gallardo (NA) sobre la viabilitat de l’acord entre liberals i socialdemòcrates un cop siguin al Consell General. No ho ha aconseguit, és clar, però ha obert una bonica via creativa per als nostàlgics de Pimpinela que busquen alhora una sortida política a les seves inquietuds amatòries.
El debat, per cert, era a quatre veus, però Noemí Amador (Terceravia) no ha volgut entrar en aquesta mena d’intimitats dialèctiques i ha adoptat el paper de “jo he vingut a parlar del meu programa”. I així ho ha fet, amb una “visió futura”, és a dir, amb una prospectiva del que ens espera segons les seves propostes,com ara: “una economia moderna”, oberta a nous sectors productius, basats sobretot en la recerca, però “sense generar competència a les empreses establertes”; una aposta plural per l’educació, tant pel que fa al vessant competencial com pel que té a veure amb la formació emocional i per la igualtat de gènere; i una reforma del sistema de pensions per tal de garantir una vida digna als jubilats.
Mentre que Amador anava desgranant el seu guió particular, cada cop amb més convicció en veure que els altres tres anaven a la seva i ningú no li demanava explicacions del que deia, Gallardo, que devia dur un cigró a la sabata, va optar per dir sense embuts el que pensa del que han fet els uns i del que diuen que faran els altres. Així, quan Martínez va voler treure pit recordant que el govern sortint “ha assolit l’estabilitat pressupostària, i això és una molt bona notícia perquè obre la possibilat de millores socials”, el candidat de SDP va replicar que l’estabilitat s’ha assolit “fent trampa: si fiques la mà a la caixa de Feda i d’Andorra Telecom jo també sóc capaç de quadrar el balanç”. I anteriorment, quan Galabert cercava metàfores en les estratègies conjugals i defensava que és millor per al ciutadà dir abans de les eleccions amb qui pactaràs, Gallardo li replicava que això no garanteix res perquè quan s’acaba l’amor arriba el divorci.
Afortunadament, però, no tot ha d’acabar com el rosari de l’aurora, i va ser entendridor veure renéixer l’amor quan, cap al final del debat, tots dos declaraven el seu encisament sense paliatius per la parròquia. Qui no voldria viure a Ordino? Amb un entorn natural privilegiat, un patrimoni cultural de primer ordre i una gran qualitat de vida (tal com destacava Martínez, que no va voler quedar al marge del festival laudatori).
Hi ha l’inconvenient de les cues, és veritat; de la inseguretat vial, fins i tot, i el problema de l’habitatge, com a tot el país, és clar. Però ningú no és perfecte, i, a més, tothom sap que “l’amor a la parròquia s’ha de treballar cada dia” (Gallardo). Sense oblidar, però, que “ens cal amor parroquial i també nacional” (Galabert).