reportatge
Famílies grans, oblidades
Els pares amb més de dos fills s’organitzen formalment en una associació per primera vegada. Se senten “desemparats” per l’administració i avisen que la mesura aplicada pel Govern l’any 2014 del carnet de família nombrosa “s’ha quedat al calaix.”
Famílies grans, oblidades
Un grup de famílies nombroses andorranes que es caracteritzen per tenir tres o més fills, o bé per tenir-ne un o dos però que un d’aquests tingui alguna discapacitat, s’han organitzat per primera vegada com a associació per tal de fer-se forts en les seves demandes i, sobretot, per fer-se visibles davant l’administració. Així ho assegura el president, Jaume Pol, que afirma que aquestes famílies se senten “desemparades” pels diferents partits polítics al Consell General i que la idea que va introduir el Govern fa cinc anys d’oferir un carnet a aquestes famílies “ha quedat desfasada.” De moment, l’associació està formada per 150 persones i tenen la seu a la Llacuna, a Andorra la Vella.
Qui va tenir la idea de fundar l’associació va ser la dona de Pol, Raquel Roca. Ambdós tenen 41 anys i són pares de tres filles: la Vera, de deu anys, la Martina, de set, i la Jana, de tres. El president de l’associació afirma que “quan tens més de dos fills els costos pugen. El principi de curs escolar es fa dur per a l’economia familiar, especialment si l’escola on portes els fills no és pública.” I afegeix que les famílies nombroses tenen necessitats econòmiques molt importants, com ara que “t’has de comprar un cotxe més gran o un pis amb més habitacions. Hi ha famílies que han hagut de fer molts ajustos”. De fet, cap de les persones consultades s’han plantejat deixar la seva actual feina a canvi de tenir més temps per cuidar els fills. Jaume Pol justifica el fet d’autoorganitzar-se perquè han vist que tenen la necessitat de “dinamitzar” la seva situació.
La vicepresidenta de l’associació, de 33 anys i mare de cinc fills, Gema Dolz, creu que “Andorra és un país ideal per a les famílies [per la seguretat personal i per la qualitat de vida], però no ens sentíem recolzats per l’administració per les coses del dia a dia.”
Preguntats per si tenir aquest nombre de fills era una decisió planificada de fa molt temps, Pol i Dolz responen de manera diferent. El primer manté que tant ell com la seva parella “sempre havien volgut tenir tres fills”, mentre que la vicepresidenta afirma que “no m’he vist mai més enllà de cada fill. Estem una mica bojos però és increïble!”.
Per altra banda, Jordi Carreras, lletrat de l’associació i marit de Dolz, afirma que les famílies s’han autoorganitzat “per cridar l’atenció i perquè ens coneguin. És important que se sàpiga que existim i el bé que fem a la societat”.