A la contra
Roboespot i els teletubbies
Abduït. Acabo a l’acte central dels demòcrates, una barreja de crida a l’amor universal i de demostració de les aplicacions de la robòtica a la política
Roboespot i els teletubbies
Dia 9. Avui no vaig a cap míting, en soc abduït per un. Me n’anava cap a un acte de campanya a parròquies altes però forces paranormals m’acaben portant al Prat del Roure d’Escaldes. Bé, no sé per què us ho explico... vosaltres també hi éreu, oi? Diria que menys a Pere López, m’he trobat tot Andorra dos cops.
L’acte comença en mode teletubbie. Per l’escenari van desfilant candidats i tot són abraçades, tothom explica la seva història d’amor amb DA, tots s’estimen Andorra “des del cor”, tots són amics “del Xavi”, tots ho agraeixen tot a tothom... Més que un míting , sembla una cerimònia dels Oscar, d’aquelles en què després d’un minut d’agraïments (aquí el que els ha tocat és un lloc a les llistes) els abaixaries amablement el micro i en què després del 34è “vull agrair” (com fa Sílvia Calvó, que menys aquesta contracrònica, ho vol agrair tot), obriries directament una trampilla al terra. Amablement, també. I sense contaminar.
Passats els aperitius, és l’hora “del Xavi”, que també teletubbieja força però que, sobretot, és l’home impertorbable, incapaç de posar-se èpic, com li demanen els seus assessors, però que funciona amb precisió de metrònom. Li engeguen l’“on” i salta a l’escenari. Comença a parlar i el que diu em sona. I com ho diu... també em sona. No és Espot, és Roboespot: Tic-tac-tic-tac, primera idea clau. Tic-tac-tic-tac, exemple número 3. Tic-tac-tic-tac, mans juntes. Tic-tac-tic-tac, mans separades en posició propositiva. Tic-tac-tic-tac, vuit passes a la dreta. Tic-tac-tic-tac, dotze passes a l’esquerra. Compta tan bé les passes (les passes compten) que si no guanya les eleccions sempre li quedarà presentar-se al campionat mundial de salsa. Escombraria!
Com que ja m’ho sé tot –i, amb Martí relegat als agraïments, l’acte és força menys divertit que el de fa quatre anys– m’entretinc a anticipar els moviments de Roboespot. Tanco els ulls i aposto: mil claveuros que diu “cabal comunitari” amb les mans entrellaçades i caminant cap a la dreta. Diu cabal, obro els ulls, i d’entrada penso que he perdut. Però no, havia confós Espot amb l’intèrpret en llenguatge de signes. Gesticulen igual. M’hi fixo bé, però, i encerto. Mil claveuros més a la saca. Roboespot no falla mai!