A la contra
Qui necessita candidats?
Cerimònia invertida. El matrimoni (de conveniència) Alay-Pallarés queda eclipsat en plena lluna de mel per uns convidats amb fusta de Consell
Qui necessita candidats?
Dia 10. Torno a la Massana, torno a la parròquia de l’amor, la parròquia on tot s’hi val, on el dia 7 s’enfrontaran el poliamor al matrimoni de conveniència.
Pujo a una de les parades de la lluna de mel electoral del matrimoni Alay-Pallarés: conviden a birres i patates a un bar d’Arinsal. És l’inici de la relació, se’ls veu enamorats, tot són bones maneres (“No ho sé, això només ho dic jo, però això encara no ho hem parlat...”), tot són reafirmacions del seu idil·li (“En això també estem d’acord”; “Una de les coses en què també estem d’acord...”; “En això estem completament d’acord”...). Prou, si us plau! Que convidàveu a birres, no a sucre!
Alay creu tant en la unió que fins i tot, sense que ningú no l’hi demani, repta els convidats: si algú sap un motiu per impedir que se celebri aquest casament, que parli ara o calli per sempre. Però ningú bada boca. Són tan monos...
Tothom sap que es tracta d’un matrimoni de conveniència, que després tots dos continuaran fent les seves coses per la seva banda, però ja se sap, com diuen els castellans, el rosse hase el carinyo i hi ha un moment en què fins i tot oblido els amors reals de cadascú: Pallarès defensa a ultrança una visió de servei públic per al transport públic enfront els beneficis privats i Alay mostra certa comprensió per la recerca de beneficis del que al capdavall són empreses privades. M’he perdut alguna cosa? En qualsevol cas, amb una compenetració tan gran, jo proposaria un canvi exprés a la Llei electoral perquè la jornada de reflexió, els candidats de d’Acord puguin acabar de decidir amb quin partit s’acaben presentant.
Com passa amb tots els convits, però, a mesura que avança l’acte, el matrimoni va quedant desenfocat i eclipsat pels convidats. A Arinsal, els assistents són molt potents, es mostren hiperactius durant tota la reunió, intervenen tant o més que els nuvis, fan diferents minitertúlies dins de l’acte i cap al final, agafen directament el timó de la cerimònia, avançant propostes, concretant-les... Pallarés i Alay s’ho miren, amb la copa de vi i patates a la mà. L’acte s’ha invertit. Compto els assistents: són 28. I crec que ja ho tenim. Aturem la campanya!, ja tenim el nou Consell.