“DA i el PS s'autoalimenten amb accions demagògiques”

És possible legalitzar l’avor­tament sense perdre el Coprincipat?

Sap molt greu que hi hagi formacions polítiques que vulguin plantejar aquesta qüestió per fer saltar la figura dels Coprínceps. Aquest tema s’ha de tractar d’una altra forma, no en el marc d’unes eleccions. Ens volen fer creure que hi ha dos models, però per a terceravia només n’hi ha un, que és Andorra. El que han de fer les formacions és portar les seves propostes, però no dividir i fracturar com s’està fent.

Nomen li ha tret el títol de paladí contra la Unió Europea?

El que fa el discurs de la por és aquesta formació. Lamento que avui dia ens trobem en aquesta situació, que la UE ens obri les portes al mercat interior i no sapiguem el que volem. Plantegem unes relacions estretes que es fonamentin en una anàlisi clara de què ha de fer Andorra i què és el que podem assumir que ens permeti consolidar l’obertura econòmica.

Fan falta més impostos?

DA i el PS s’autoalimenten amb mesures demagògiques. Nosaltres creiem que la pressió fiscal no ha d’augmentar. Hem de saber el que volem gastar i com ho podem pagar. Un element clau és permetre que a Andorra hi hagi una política fiscal que realment sigui un instrument generador de riquesa, no només recaptador. També cal seguretat jurídica, saber com canvia l’entorn i com poder atraure talent.

I més funcionaris?

Fa falta fer les coses bé. Aquesta llei no s’ha adaptat a les expectatives. No s’ha previst la dimensió d’administració que volem. Aquesta llei no és del gust de tot­hom i genera disfuncions. El nostre compromís no és derogar-la, sinó revisar-la a partir del diàleg, cosa que se’ns ha denegat aquesta legislatura.

En la competició per veure qui promet el salari mínim més alt, on posem terceravia?

Portem una forma de veure el país i no és sobre la base de mesures populistes, sinó mesures no intervencionistes i que generin creixement. Entenem que el salari mínim ha de permetre que el treballador i la família visquin dignament i que el salari pugi gradualment en funció de l’IPC. El que estem vivint avui dia és un mercat del peix.

L’enquesta del CRES el col·locava fora del Consell. Com ho porten els simpatitzants?

Totes les enquestes mereixen el que mereixen. Mostren una forta indecisió abans de la campa­nya. L’enquesta també reflectia que el candidat més conegut és un servidor. Esperem que haguem explicat bé les coses.

Té alguna recepta màgica per als lloguers?

No n’hi ha. El que sí que intentem és definir que no es pot anar amb improvisació perquè totes aquestes mesures que s’estan prenent potser agreujaran més la situació. Fer un primer diagnòstic fiable és bàsic.

Dos consellers a la llista nacional és un bon resultat?

Aspirem a ser una opció de govern, és el que estem plantejant als ciutadans amb les nostres propostes. I a partir d’aquí que escullin entre el populisme i la improvisació o les anàlisis realistes amb sensibilitat. Volem que les persones visquin millor, que a Andorra les parròquies estiguin ben ateses i que hi hagi un Govern amable i proper.

Quina continuïtat té terce­ravia?

La finalitat és ser un projecte de durada en el temps. Treballem per a això, per poder parlar de temes d’Estat en tots els àmbits i que les persones puguin veure una altra forma de fer.

Si seguís al capdavant de L’A hi hauria pacte amb el PS?

No hi soc, estic a terceravia. On hi ha els altres no ho sé, estan sota un concepte que es diu d’Acord que no sé el que és. La resta és ciència-ficció.

Què és imprescindible per poder pagar les pensions d’aquí a cinc anys?

No n’hi ha prou que digui que tocarem les cotitzacions o l’edat de jubilació. El punt més important és el creixement econòmic. El segon punt és tornar a l’origen, que és la llei del 2008 de la CASS, llei que va ser aprovada amb consens de totes les forces polítiques que hi havia al Consell. Analitzem també la gestió.

Serà un fracàs si té menys consellers que L’A?

Està parlant d’una formació que no entra dins la meva òrbita. Terceravia tindrà el que tindrà i això no depèn de nosaltres. El que hem fet és el que creiem que havíem de fer. Presentar propostes dins el marc de la sinceritat, defugint de la postveritat.