xavier espot, Demòcrates
“El PS no diu la veritat als ciutadans sobre l'avortament”
Xavier Espot té 39 anys, és solter, no té cap fill, és llicenciat en Dret i Humanitats i té un màster en Dret per Esade. Va ser secretari d’Estat de Justícia i Interior entre el 2012 i el 2013 i ministre del 2013 al 2019.
Xavier Espot vol revalidar la majoria absoluta que els demòcrates han ostentat els darrers vuit anys. El candidat ha dut a terme una campanya que ell mateix ha definit com en positiu.
Guanyar les eleccions sense majoria absoluta seria un fracàs per a Demòcrates?
No ho definiria com un fracàs, seria la constatació que no hem assolit l’objectiu que ens havíem marcat. Des del meu punt de vista hipotecaria la possibilitat de poder implementar amb altes cotes de llibertat el nostre programa polític, que crec que és el millor per a la prosperitat futura del nostre país.
De passar, amb quins partits podrien pactar?
Li podria dir els partits amb els que no podríem parlar perquè són ells els que unilateralment han fet un front contra DA. Aquestes coalicions parroquials ho posen clarament de manifest. Són el PS i els liberals. A partir d’aquí, primer no albirem la possibilitat d’haver de fer coalicions i en cas que fos necessari, fins i tot fent majoria absoluta, entenem que és necessari estendre la mà a tothom i fer participar tothom, especialment en aquells grans projectes de país que requereixen consensos amplis.
Quines són les línies vermelles de DA per a un possible pacte?
No podríem pactar amb algú que no volgués donar impuls als sectors productius tradicionals i que alhora no volgués buscar noves fonts d’oportunitat a través d’una aproximació amb Europa. No podríem pactar amb algú que pretengués retallar el nostre Estat del benestar o que volgués posar en entredit l’aposta ambiciosa en matèria mediambiental que estem duent a terme.
DA ha amagat Toni Martí al llarg de la campanya?
No ha estat més present a la campanya perquè no és candidat. És cert que ell té un pes específic important perquè ha estat cap de Govern i ha liderat aquesta formació durant 8 anys, però hi ha hagut un relleu quant al cap de llista i global quant a les candidatures i per tant és una nova etapa que s’obre. I la gent qui vol sentir són els candidats que potser tindran la responsabilitat de governar els seus destins. Ningú hauria entès que un cap de Govern sortint que no és candidat tingués protagonisme.
La campanya té un perfil baix. Li ha sorprès? El beneficia?
Ha estat una campanya, tret d’algunes excepcions, positiva i constructiva. Això és beneficiós de cara als ciutadans, que poden veure quins són els projectes de futur de cada formació i ho celebro. I també és positiu per a totes les formacions.
L’únic que s’ha sortit d’aquesta línia ha estat el candidat d’UPA, Alfons Clavera. Veu algú darrere en el fet que s’hagi presentat a les eleccions i en la seva manera d’actuar?
Ho ignoro. Són estratègies que no tenen cap fonament i que no tenen gaire impacte electoral més enllà de desacreditar-lo a ell a través d’aquestes maniobres.
La proposta de crear un servei d’atenció integral a la dona ha estat la més polèmica. La propera legislatura es podrà fer un debat sobre l’avortament?
Aquest servei no hauria de ser polèmic, perquè és un clar avançament en el reconeixement dels drets de la dona que no posa en entredit el nostre règim institucional. I no només es pot fer un debat sobre l’avortament, es pot fer sobre qualsevol qüestió. No hi ha cap línia vermella a l’hora de debatre i fer pedagogia.
El PS afirma que avortament i Coprincipat són compatibles.
No es pot dir que el manteniment del Coprincipat i la despenalització de l’avortament que requeriria una modificació de la Constitució siguin compatibles. El PS no diu la veritat als nostres ciutadans en l’avortament.
Govern ha amagat informació respecte a l’acord amb la UE?
En absolut. Una cosa és que no s’hagi fet prou pedagogia a la ciutadania de com han anat i de l’estat de les negociacions, i una altra cosa és dir, i no n’estic d’acord, que no s’ha informat les altres formacions polítiques.
Ara es perdria el referèndum?
Se’m fa difícil de pronosticar un resultat en aquest sentit. Si es fes un referèndum s’acompanyaria d’un treball previ d’explicació de les bondats de l’acord amb la UE. El que han de tenir segur els ciutadans és que negociarem amb fermesa i convicció fent prevaldre els interessos d’Andorra.
DA no és partidària d’apujar impostos. Com es quadraran els pressupostos?
Com hem fet els últims anys. La gestió financera i pressupostària ha estat excel·lent. Durant quatre anys hem tingut superàvit de caixa i hem demostrat que fent una gestió responsable dels recursos públics es pot tenir unes finances sanejades i ampliar les cotes de benestar social.
Què faran amb les pensions?
Tan bon punt constituït el nou Govern s’ha de conformar un pacte de les formacions polítiques, la CASS i la resta d’interlocutors socials implicats per intentar arribar a acords transversals i amplis al tomb de mesures que permetin garantir la sostenibilitat del sistema.
És partidari del vot dels residents a les comunals?
Hem de treballar perquè se sentin plenament implicats en la vida ciutadana i en l’acció pública. Dit això, no podem traslladar automàticament un debat que és vàlid a altres països del món i al nostre és diferent. Els comuns són òrgans a mig camí entre una corporació i una comunitat autònoma i a Espanya els residents no poden votar a les autonòmiques. Els andorrans ni poden votar a les municipals. I en el nostre cas, els residents doblarien el cens dels nacionals.