Polèmica sobre si la UE farà apujar l'IVA per l'acord d'associació

Josep Roig, va tirar un capote a Espot quan va qualificar “d’intoxicació” l’afirmació de Nomen sobre l’IVA. Roig va indicar que el cap de llista d’Andorra Sobirana no havia entès el document perquè la fiscalitat està fora de l’acord amb la UE i el 15% només serà per als països membres i no per als associats. Espot va defensar que en l’acord amb la UE hi ha línies vermelles com “queda fora la fiscalitat evidentment, es mantindrà la política de foragitament per mantenir els nivells de seguretat, la limitació a l’establiment de persones i continuar els monopolis com FEDA o Andorra Telecom, i ens oposem al discurs de la por”. Pere López es va comprometre a convocar immediatament (si governa) una taula sobre l’acord amb la UE. Va indicar que també és prioritària l’adhesió a l’OIT pels drets sindicats i negociació col·lectiva i punts de la carta de treball per donar més drets als treballadors. Pintat va instar a deixar l’acord en standby i fer un estudi dels avantatges i cessions. Gallardo va prometre un bon acord negociat amb els sectors econòmics i la resta de grups. Josep Roig va tornar a capotejar destacant que la Unió Europea s’ha mostrat disposada a respectar les singularitats amb una “zona especial pirinenca” amb les regions veïnes i possibilitats de fer xarxes viàries. L’afer va arribar al punt que Nomen va acabar acusant Espot i Roig de seguir “els mandats intel·lectuals del senyor Bartumeu”.

Alfons Clavera com a aportació novedosa va citar la creació de zones franques a cada frontera perquè s’instal·lin empreses estrangeres de baixa tributació per crear riquesa. I va criticar Espot per haver-se apropiat aquesta iniciativa. Clavera proposa que s’instal·lin inversors estrangers amb un milió d’euros de capital, que contractin deu treballadors i amb una obligació d’estar deu anys al país. Oferiria una imposició molt baixa d’entre l’1 i el 5%.

Repetir els mítings

La pràctica totalitat de les propostes que els diferents candidats van fer eren una reiteració de les repetides durant els 15 dies de campanya i el mes de precampanya. I com que els candidats ja havien fet diferents debats entre els set sovint ni tan sols van fer explicacions extensives de les propostes. Amb tres hores i quart de programa, va acabar a escassos segons de les dotze de la nit, Espot i López van intentar deixar clar que representen dos models de país i el que més afí sigui a cadascú ja sap qui votar.

DEBAT A LES XARXES

El debat que van protagonitzar els candidats al plató d’RTVA es va traslladar, com no podia ser d’una altra forma, a les xarxes socials. Molts ciutadans, anònims i també reconeguts (fins i tot un ministre), van trobar a Twitter el seu espai per fer de veu del poble i mostrar les reaccions que les intervencions dels caps de llista anaven provocant en els ciutadans. “La batalla final! ¡¿Quién ocupará el trono de hierro?! Comicis are coming”, comentava un usuari. La batalla va començar i molts com Judith Pedrós estaven “Amb un ull al debat i l'altre al Morabanc Andorra”. Andorra Mediació va donar la clau demanant que els espectadors poguessin fer preguntes perquè els polítics responguessin en directe, ja que els usuaris tenien molt a dir sobre els temes que es van tractar. Un dels més actius a Twitter durant el debat va ser el ministre de Turisme, Francesc Camp, que va replicar els candidats amb els seus missatges. Gallardo va criticar que el Cirque du Soleil només porta turistes d’“entrepà”, la qual cosa va provocar una resposta del ministre: “El 85% dels espectadors estrangers del Cirque pernocten al país entre 2 i 3 nits i es gasten més de 110 € per dia. Quin tipus d’entrepans es deuen fer?” Els perfils dels partits van fer gala del corresponent corporativisme, però Andorra Sobirana es va sortir del guió i va criticar que Jordi Cinca actués com a “coach” dels demòcrates “dictant el discurs” en tots els debats. Un discurs que no va agradar a l’usuari Ferran Goya, que assenyalava que “Si continua mentint, a Espot li tocarà suportar molts zascas en aquest debat.” D’altra banda, Ingrid G. Landero es queixava: “I amb tot aquest temps en política no hem pogut aprendre a vocalitzar.” Vocalitzant o no, ara ja està tot dit, és el moment que la gent surti de Twitter i es manifesti a les urnes.