Màxima incertesa

La campanya electoral s’ha acabat amb la sensació que ha estat molt més plana i més tranquil·la del que s’esperava i que, en canvi, les eleccions es presenten amb una incertesa absoluta. De pronòstics n’hi ha per a tots els colors i l’única enquesta de mínima fiabilitat, la del CRES, que donava deu punts d’avantatge a Espot sobre López, no pot ser un gran referent perquè el 60% dels enquestats no hi van respondre. L’única afirmació que podria fer un consens generalitzat és que Xavier Espot i Pere López arriben com a gran favorits per ser el proper Cap de Govern. La dispersió de vot fruit de set candidatures pot fer que el triomf en algunes par-ròquies pugui ser amb un percentatge relativament baix i relacionada amb els vasos de vots comunicants. Així un bon resultat de terceravia i SDP a les parroquials ajuda els demòcrates, ja que en principi resten vots a PS i liberals, respectivament. I cada parròquia és un món que no té res a veure amb el del costat i un partit pot fer un gran resultat en una, especialment els petits, i enfonsar-se en d’altres.

Per tant, hi ha tot un seguit de duels d’incert pronòstic més enllà del d’Espot i López per ser els més votats a la nacional. Hi ha el cara a cara Jordi Gallardo-Josep Pintat per veure qui és la força preeminent del vessant conservador. La confrontació PS-SDP per veure si els socialdemòcrates ja tenen la gran majoria del vot progressista o els de Josep Roig mantenen la seva quota. I Eusebi Nomen i Alfons Clavera que aspiren a fer història com els primers partits unipersonals que superen la barrera del 7% i entren al consell.

Del cel a l’infern

Tot apunta que hi haurà molts vots que acabaran sense conseller i això encara dona més incertesa perquè fins al final de recompte tot pot canviar degut que és molt factible que fins a tres consellers es puguin acabar entregant per restes i donar o treure majories. Un exemple de la incertesa màxima d’aquests comicis podria ser terceravia. El seu espectre de vot va des de quedar-se per poc fora del Consell, tal com fixava l’enquesta del CRES, a guanyar la batalla pel ser el paladí del vot conservador i fer cinc consellers. Tres a la nacional, un podria per restes, i els dos de Sant Julià. Aquest és el grau de ventall d’opcions amb què es mouen aquests comicis. I un exemple més. SDP. L’enquesta també els deixava fora, però aquí podrien aspirar a dos parlamentaris i si els demòcrates no tenen la majoria absoluta es convertirien en la frontissa perfecta per obrir la porta a la governabilitat. I el partit entraria en una espècie d’època daurada i fins i tot podria guanyar més quota dins de l’elector progressista.

Les peculiaritats del sistema electoral fan que les parroquials guardin les claus de la majoria. Hi ha dues territorials (Andorra la Vella i Encamp) on es preveu lluita aferrissada i vot a vot entre els demòcrates i la coalició dels socialdemòcrates i liberals sota el paraigua de la marca d’Acord. En aquest batalla Espot es juga la majoria absoluta i López aspirar a ser la força més votada. Teòricament està tot molt igualat i potser amb un lleuger avantatge de la coalició PS-Liberals a la capital i dels demòcrates a Encamp.

A Escaldes i Canillo els demòcrates són favorits i Ciutadans Compromesos semblen estar també al endavant a la Massana. A Sant Julià, Unió Laurediana, però una mica menys que en anteriors comicis. Dependrà de si terceravia funciona o no, perquè cal no oblidar que la majoria d’electors vota el mateix a les dues urnes. A Ordino fa la sensació que els demòcrates tenen avantatge però una partida a quatre llistes en una parròquia tan petita pot acabar deparant sorpreses.

El concepte de victòria és diferent per a cada partit. Xavier Espot es troba davant la disjuntiva que guanyar els comicis pot ser una victòria relativa si no revalida la majoria absoluta. DA ha presentat unes llistes molt renovades i durant la campanya s’ha notat que han volgut marcar distàncies amb la part final del mandat de l’executiu de Toni Martí. Una de les claus dels comicis és veure si pesa més a la balança l’anomenat efecte Espot o la motxilla d’una última part de mandat molt discreta per part del Govern demòcrata.

Per als socioaldemòcrates ser la llista més votada a la nacional és, sens dubte, un triomf, sense renunciar al somni de guanyar també en consellers. El sistema de doble elecció fa molt complicat que puguin ser la força amb més parlamentaris. I cal tenir en compte que en cas que guanyin territorials només en tindran un perquè l’altre va cap els liberals. El PS ve d’una travessia pel desert amb quatre anys amb tres consellers i sense ni tan sols grup parlamentari propi i avui posaran a prova si de veritat estan a punt de fer el sorpasso als demòcrates.

I hi ha polítics que s’ho estan jugant tot o gairebé tot. Un fracàs del pacte de socialdemòcrates i liberals pot endur-se per endavant la carrera política de López i Gallardo perquè és una aposta gairebé personal. Si funciona, però, també acumularan un crèdit important.

Pintat ‘versus’ Gallardo

Els liberals es troben també en una competició face to face amb la terceravia de Pintat en un duel que marcarà quin ha de ser el mascle alfa dels partits conservadors. I més enllà d’aquests comicis segurament només hi ha lloc per a un. Excepte que quedin molt empatats, un dels dos ho tindrà molt complicat per sobreviure. I lluitant per sobreviure o ser decisiu també estarà SDP. En el cas de Nomen i Clavera la lluita és contra els números. El 7% és el sostre de vidre que han de trencar. Mai un partit unipersonal ho ha fet i ara n’hi ha dos que ho tornaran a provar.

Tot plegat fa que les incògnites avui es resoldran segurament molt tard i les aritmètiqes asimètriques d’aquests comicis fan que els diferents duels tinguin afectació a tercers. A diferència d’altres comicis on es podia albirar la tendència, avui tot és possible.

L'OMBRA DE L'ABTENCIÓ ÉS MENYS ALLARGADA

L’abstenció va ser una de les notícies més impactants de les eleccions del 2015 perquè la participació es va quedar lleuggerament per sobre del 65%. Amb percentatges habituals clarament superiors al 70 per cent i sovint cap al 75%, la baixada va aixecar veus d’alarma. El PS va culpar fonamentalment l’abstenció del pèssim resultat obtingut. Les perspectives per enguany són diferents per la tendència que marca el vot a la Batllia, que ha estat superior percentualment al de fa quatre anys. Si no hi ha sorpreses la participació podria estar al voltant del 70% i fins i tot ser superior. El gran nombre de llistes també és un factor important a tenir en compte.