Amb el vot decidit des de casa
Les llargues cues es van incrementar a partir de les dotze del migdia i entre canapè i canapè, els electors comentaven la novetat que significa l’aparició de d’Acord i com de clar tenen el sufragi.
Els escaldencs tenien molt clar quina seria la seva opció de vot, per això, la majoria feien comentaris com ara “ho tinc molt clar”, “no m’ha costat gens decidir-me” o “tinc la meva ideologia definida des de fa molts anys”. Els debats, que molts afirmaven haver seguit, no van alterar les preferències inicials, com tampoc ho va fer la possibilitat d’escollir entre set candidatures nacionals i quatre de territorials. La majoria, per tant, portaven el vot des de casa. “Ho tinc molt clar. Des de sempre que el tinc i tot i que he seguit els debats i m’he llegit els programes electorals no m’han fet canviar de decisió”, comentava Julià Fuster. “El que ens cal és un canvi i en tinc moltes ganes”, afegia. La Maria del Roser Buil també estava segura de quina formació s’enduria el seu sufragi, però la voluntat de canvi no la compartia. “Ho tinc bastant clar. Tantes candidatures sí que m’ha liat una mica més però ho tinc clar i espero que no hi hagi gaires canvis”, reia.
A partir de les onze del matí, el Prat del Roure es va començar a omplir de gent i les cues es van allargar. Les dues meses no donaven a l’abast i els canapès que hi havia a fora, esperant, tampoc servien de reclam per esglaonar l’assistència a les urnes. En aquest marc hi havia la Mercè Ros, qui a banda de saber “perfectament” a qui votar reconeixia el pes que té la llista territorial. “En aquest país la territorial és la que mana. És aquí on es guanyen les majories i cal tenir-la molt en compte.” La Mercè estava especialment “contenta perquè esperava que es produís una situació de vot que finalment ha passat i és la que triaré”, comentava.
D’Acord, el pacte entre PS i L’A, era la comidilla de l’espera, entre aquells qui el defensaven i els que no el compartien. Un cas paradigmàtic era el de la Maria Teresa Saglàs, una padrina que reconeixia que “me l’han explicat molt bé tres vegades i estic igual que la primera. Sense entendre’l”. Per la Jaqueline Garcia, també “costa molt d’entendre”, una frase que compartia el Ramon Nogués, qui es definia com a “verd”. L’Antoni Velasco, per contra, reconeixia que l’acord “no m’interessa però sí que l’entenc perquè busquen una millor comunió”. Precisament, els dos interessats, Rosa Gili i Marc Magallón, van parlar obertament que si els resultats són positius, podrien estudiar, repetir la fórmula de cara a les eleccions comunals del desembre.
LA PRIMERA VEGADA QUE TONI MARTÍ FA CUA PER VOTAR
El cap de Govern en funcions, Toni Martí, es va presentar gairebé d’incògnit, passades les 11 del matí però no va poder votar de seguida perquè va haver de fer cua. Aquesta situació el va fer creure que podria haver-hi un augment en la participació “perquè és la primera vegada que he de fer una cua tan llarga. Potser és perquè he vingut en una hora molt concorreguda però si vota molta gent, demostrarà que tenim un país amb la gent més implicada”. Un altre que es va estrenar va ser l’exconseller Ramon Canut, qui va ser el primer elector, encara que no ho buscava. Finalment, la pubilla, Carolina Llorens, votava per primera vegada i ho va fer orgullosa, amb la banda.