Cues per votar i esmorzar
El migdia va ser el punt d’inflexió d’afluència, quan va començar a arribar gent i les dues cues entrellaçades dins del comú s’allargaven fins a l’exterior generant situacions d’impaciència.
Tot i ser Encamp l’única parròquia en la qual no es va oferir refrigeri als ciutadans, el migdia va ser el punt àlgid d’afluència per votar. Es van anar formant dues cues que s’entrellaçaven, omplint les dependències de la casa comuna. Les dues acabaven confluint en una única cua exterior que en alguns moments de la tarda creuava pràcticament tota la plaça. Fins i tot algú, com el Jaume, va marxar en veure tanta gent. “No vaig votar a la Batllia per la quantitat de gent que hi havia i ara em trobo això”, va explicar molest. Alguns dels que es van espantar davant la quantitat de gent van preferir esperar que es dissipés el volum de la cua fent un vermut al bar de la plaça. La sorpresa va venir en veure que al negoci, que va fer l’agost durant la jornada electoral, també hi havia cua per demanar. No només hi eren els que encara no havien votat, sinó també els que van exercir el seu dret a vot i volien aprofitar el diumenge a la parròquia.
No tot eren queixes a l’exterior. La Maria, una dona que, carregada de confiança, es va plantar en el darrer lloc de la llarga cua, va manifestar que no li molestava la situació. Més de tres quarts d’hora després va sortir amb el mateix somriure. “Hem esperat molt, però que hi hagi gent és bon senyal. Vol dir que haurà participació”, va manifestar.
A dins l’ambient era molt familiar, com a totes les jornades electorals. Molts avis, pares i fills van acudir conjuntament a votar. Lluny que els més petits s’impacientessin esperant, alguns van treure el seu repertori més espontani. Un nen d’uns set anys li va preguntar al seu avi: “Què són les eleccions?” L’home, veient la cua i confiat a tenir temps d’explicar-ho al petit, va dir que és un dia en que es dona suport a persones perquè després facin coses pels ciutadans. “Però a vegades pot no sortir bé”, li va dir. “Pot passar que la persona que hagis votat ho acabi fent molt malament”, va afegir l’home. Sense acabar d’entendre-ho, el petit va agafar un dels sobres que el seu pare duia per votar, potser per ajudar-lo a dividir responsabilitats en cas que els escollits finalment ho facin malament al Consell General.
ERROR A L'HORA D'ESCOLLIR LLETRA
Un dels padrins va equivocar-se de cua per votar. En lloc d’esperar a la que li pertocava, va estar una bona estona a aquella destinada als votants amb la lletra inicial del cognom de la M a la Z, la cua que, precisament, era la més llarga. Quan li va arribar el moment de votar i va ser informat de l’error, es va aclaparar per la situació i va voler marxar sense votar. Els responsables volien fer-lo passar directament davant de la cua correcta. Fins i tot el cònsol, Jordi Torres, va intentar convèncer-lo.