Amarga victòria

La ruleta de la fortuna va posar la boleta en el requadre vermell i la coalició PS-Liberals es va emportar Andorra la Vella per dotze vots. I ho va celebrar com si hagués guanyat la Champions. Quatre anys abans la boleta havia caigut en el quadre taronja a Ordino per disset i va permetre la majoria absoluta. En realitat l’únic que teòricament ha canviat és que els demòcrates necessitaran Josep Pintat per governar i en cas de guanyar Andorra la Vella tenien suficient amb el suport de Ciutadans Compromesos. A la nacional, DA ha sumat cinc per cinc també del PS i dos per a liberals i terceravia. En total Espot assoleix onze consellers, set Pere López, quatre Pintat, quatre Gallardo i els dos de Ciutadans Compromesos. SDP, Nomen i Clavera han quedat a fora.

DA necessitarà els quatre consellers de Pintat per fer majoria i segurament intentaran aplegar també els dos de Ciutadans Compromesos que, ironies del destí, són una força on es barregen demòcrates i pintadistes. Xavier Espot ha guanyat, és el candidat més votat i si no passa res estrany serà el futur cap de Govern. I amb tot això per als taronges ahir va ser una nit molt trista. Tristíssima. Perquè al cap i a la fi guanyar o perdre està molt vinculat a les expectatives que has generat. La prova més evident és que els liberals celebraven els quatre consellers com si els hagués tocat la loteria, mentre que els que han assolit onze vetllaven el cadàver de la majoria absoluta. Josep Pintat ja prepara ja la factura en un paper de color taronja destenyit.

La votació deixa un parlament força fragmentat que, també ironies del destí, possiblement farà que el futur govern sigui de caire més conservador que l’actual un cop Espot es vegi obligat a pactar amb Josep Pintat. El líder de terceravia es converteix, amb un resultat més aviat justet més enllà de la victòria a Sant Julià, en un dels guanyadors de la nit. Té les claus de la governabilitat quan amb prou feines ha superat el 10% dels vots. Perdent també es pot guanyar.