L'anàlisi

Territori multicolor

Tres territoris ‘taronges’, dos de ‘vermells’, Sant Julià de color Pintat i la Massana, tonalitat CC

Publicat per

Creat: 08.04.2019 | 06:28

Actualitzat: 08.04.2019 | 06:28

D’Acord ha assolit un triomf a Andorra la Vella per dotze vots, curiosament en l’única parròquia on el pacte amb els liberals no va acabar de funcionar. A la llista nacional el PS li va treure 264 vots als demòcrates. Però al cap i a la fi és igual la diferència perquè tombar la capital és un símbol. En un recompte d’infart la coalició va acabar vencent, tot i que era l’única on era realment favorita. SDP va fer un resultat espectacular, absorbint vot directe socialdemòcrata, però va ser insuficient per assolir un conseller a la nacional.

Escaldes va protagonitzar la sorpresa de la nit i una de les de la història dels comicis. El de Toni Martí, el feu demòcrata i amb Xavier Espot, escaldenc, com a cap de llista, va acabar en mans de Rosa Gili i Marc Magallón. El frec a frec amb els demòcrates va durar bona part del recompte, però sempre amb lleugers avantatges per a d’Acord. És la parròquia que mostra fefaentment el desgast de l’executiu de Toni Martí. El tiquet Gili-Magallón (el menys liberal dels liberals) ha funcionat per superar allò que semblava inabastable: el castell taronja va ser pres.

Sant Julià va ser un cop més fidel a Unió Laurediana i Josep Pintat, amb un triomf abassegador. Als lauredians els és igual si Pintat lidera un partit que vol ser alternativa de govern com els liberals o un que pot patir per entrar al Consell. Amb prop d’un 50% dels suports, Laurèdia va demostrar novament que és diferent. Els demòcrates es van enfonsar fins a l’inaudit extrem de quedar 14 vots per sota d’Acord, que va fer un resultat inesperat i excel·lent.

Encamp va ser l’única gran decepció d’Acord, perquè era una de les parròquies on creien que tenien més possibilitats. Els demòcrates han aconseguit aguantar-la per 61 vots. La llista parroquial taronja ha estat un mur perquè ha fet set punts més que la nacional.

La Massana no va aportar gaires sorpreses. El triomf de Ciutadans Compromesos va estar en la línia del previst un cop restats els vots que tenien prestats pels liberals en anteriors comicis. La unió d’Acord va fer un resultat digne, però encara lluny d’estar a prop de la victòria.

A Ordino els demòcrates han aguantat però amb menys marge del que s’esperava. DA ha pagat com a d’altres llocs el desgast i ha salvat els mobles segurament gràcies que SDP i terceravia han tret a d’Acord els vots que necessitava per fer el sorpasso. Martínez Benazet ha estat un pilar perquè la llista parroquial ha fet set punts més que la nacional, on PS i Liberals sumats li treien sis punts als taronges.

Canillo és l’única parròquia on res canvia. Continua impertorbable a l’ascens del PS o a l’èxit de la fórmula d’Acord. A Canillo dos de cada tres voten demòcrata i per a la resta, només les engrumes. D’Acord s’ha quedat en un esquàlid 23% i és l’única parròquia que no ha comprat la fórmula del pacte. El PS en solitari va fer gairebé el mateix percentatge al 2015.