L'endemà

Josep Pintat, sí, i Jaume Bartumeu, no

Josep Pintat ha estat indirectament el gran guanyador de les eleccions gràcies als dotze vots d’Andorra la Vella que han posat en mans del polític lauredià la vareta màgica de la governabilitat. El gran perdedor és un Jaume Bartumeu a tocar de la desaparició d’SDP.

Publicat per

Ricard Poy

Creat: 09.04.2019 | 06:32

Actualitzat: 09.04.2019 | 06:32

De guanyador de les eleccions només n’hi ha un: Josep Pintat. Perdedor, també un: Jaume Bartumeu. La resta tenen motius de joia i desil·lusió gairebé a parts iguals. El polític lauredià amb tres canyes, de les quals alguna estava mig trencada, ha articulat en quatre setmanes un partit gairebé unipersonal i uniparroquial. Ha aconseguit els mateixos consellers que els liberals i té la clau de la governabilitat. A més, la major part dels 825 vots d’Andorra Sobirana són seus a poc que s’hi esforci i el col·locarien clarament per sobre del partit de Gallardo. És cert que en algunes parròquies terceravia ha fet uns resultats molt dolents, però ha quedat la sensació que és la força emergent de la dreta.

Si els demòcrates són l’exemple de guanyar perdent, els liberals ho són de perdre guanyant. Un 12% dels vots és molt mal resultat perquè els converteix en un partit de conseller i mig després de vendre’s l’ànima a les territorials. Es queden amb quatre parlamentaris però en terra de ningú i condemnats a reeditar el pacte amb els socialdemòcrates, com Sísif havent de pujar la pedra per la muntanya perquè torni a caure quan estigui a dalt i tornar a començar. Al mateix temps però sense el pacte haurien mantingut l’essència i segurament haurien pujat en percentatge de vot propi, però potser no haurien arribat al tercer conseller i s’haurien quedat en dos. Tenen més consellers però menys futur amb Pintat erigint-se des de Sant Julià com el nou catalitzador de la dreta comme il faut.

Dotze anys a l’oposició

Els socialdemòcrates han tingut un resultat tan agredolç com els demòcrates. Quatre anys més a l’oposició i la venda de la seva ànima a d’Acord tampoc ha servit per poder canviar el sistema electoral. López n’acumularà dotze a l’oposició quan acabi la legislatura. L’únic motiu real de joia és haver rematat el pare odiat (Bartumeu) després de set anys creant problemes des de l’UVI. D’Acord ha funcionat, però només a mitges. Ha servit per guanyar Escaldes i ha estat positiva a Ordino i la Massana, però gairebé els fa perdre Andorra la Vella i ha estat inútil a Encamp, Canillo i Sant Julià, on el PS sol gairebé fa el mateix resultat. A Andorra la Vella el PS sol guanyava de 247 vots DA. El PS i Liberals junts haurien d’haver vençut, si ho sumem tot, amb un avantatge de 900 vots. D’Acord venç de dotze. El cop del PS és tombar Escaldes i curiosament ho ha fet perquè la llista territorial demòcrata ha tret 71 vots menys que Espot a la territorial i eren més que suficients per capgirar els 41 pels quals ha perdut.

El PS hauria aconseguit els mateixos consellers sense el pacte perquè hauria sumat els dos d’Andorra la Vella i hauria perdut Escaldes. Es quedaria amb set. Els dos que ha permès guanyar als liberals l’únic que fan és evitar la teòrica majoria absoluta DA-CC, donar a Pintat les claus de l’habitatge i obrir la porta a un Govern amb el volant girant a la dreta, tant si Pintat entra com si s’ho mira de fora i va decidint un per un sobre cada dossier.

Jaume Bartumeu té molt complicat sortir viu de la garrotada electoral. No ha estat només quedar fora del Consell, sinó que una part important del vot que ha aconseguit a Andorra la Vella (on suma el 70% desl sufragis) arriba pel vot de càstig al PS (per la llista i pel pacte amb Liberals). Sense aquest rebot hauria quedat per sota d’Eusebi Nomen. Bartumeu ha fet la mateixa jugada que la difunta Rosa Ferrer, posant tot el crèdit polític en mans de tercers que no tenien cap opció de reexir. El resultat ha estat igual de dolent i segurament també s’endurà per endavant la seva llarguíssima carrera política.

Recuperant el patrimoni

Els demòcrates ha guanyat perdent i diuen adeu a l’època de majories absolutes i serà difícil que es tornin a repetir un cop el PS torna a estar en els percentatges que li corresponen. Perquè els socialdemòcrates simplement han recuperat la meitat del seu patrimoni de vots, que van marxar quan Bartumeu es va escindir. El set per cent en vots que ha pujat el PS és gairebé el mateix que el que ha perdut SDP. DA es veu amb la necessitat de reinventar-se perquè la il·lusió desbordant generada el 2011 es va quedar a la meitat el 2015 i està just al límit el 2019. Just al límit que els permet guanyar, però un nou mandat com l’últim els envia al pou. Més que el resultat de diumenge DA s’ha de preocupar per la perspectiva que el bloc conservador continuï en múltiples faccions mentre que el progressista es podria agrupar només a l’entorn del PS. Als demòcrates no els queda cap més camí d’aprendre a pactar, mal acostumats com estaven a manar de forma absoluta.

ELS BLOCS SÓN ELS DE 2015

Els blocs electorals entre dreta, centre i esquerra són sorprenentment similars als del 2015. Els liberals van obtenir un 27% fa quatre anys i si ara se sumen Liberals, terceravia i Nomen dona el mateix resultat. La unió entre el PS i SDP arribava al 35,2% i en les recents eleccions s’ha situat en el 36,2%. La diferència és que López s’ha menjat la meitat dels suports que tenia Bartumeu. Per últim, els demòcrates van assolir el 2015 un 37% dels vots i diumenge es van quedar en poc més del 35%. El moviment de vots ha estat mínim amb un canvi de poc més d’un 1 per cent que s’hauria transvasat entre demòcrates i socialdemòcrates en quatre anys.